Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Dunhuang

Plantilla:Infotaula geografia políticaDunhuang
敦煌 (zh) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusoasi i ciutat-comtat Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 08′ 28″ N, 94° 39′ 50″ E / 40.1411°N,94.6639°E / 40.1411; 94.6639
EstatRepública Popular de la Xina
ProvínciaGansu
Ciutat-prefecturaJiuquan Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalShazhou zhen Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població185.231 (2020) Modifica el valor a Wikidata (6,93 hab./km²)
ProvínciaGansu
Geografia
Superfície26.718,15 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.142 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal736200 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic937 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webdunhuang.gov.cn Modifica el valor a Wikidata

Dunhuang (en xinès: 敦煌, també escrit com 燉煌 fins als inicis de la dinastia Qing; en pinyin: Dūnhuáng) és una ciutat situada en un oasi de la prefectura de Jiuquan, a la província de Gansu, a la República Popular de la Xina. El 2010 tenia una població de 186.027 habitants. La ciutat és prop de l'encreuament de les rutes nord i sud de la ruta de la Seda i, per tant, va ser una ciutat d'importància militar. Hi ha un cràter a Mart amb el nom de la ciutat.

El centre de la ciutat de Dunhuang està relativament desenvolupat, incloent molta activitat comercial i molts hotels. Llibreries i botigues de records tenen a la venda material relacionat amb les coves de Mogao i la història de la regió. Hi ha un mercat nocturn, molt popular entre els turistes, on es venen objectes de record, incloent-hi els típics objectes de jade, joies, manuscrits, penjolls, petites escultures i coses per l'estil. Un respectable nombre de minories de la Xina acostumen a fer negocis en aquest tipus de mercat. També es poden trobar unes postres típiques de l'Àsia central confeccionades a base de fruita seca i fruita confitada, que són tallades en llesques, segons els gust del client.

Art públic a Dunhuang

Durant segles, els monjos budistes de Dunhuang varen recollir escriptures de l'oest i molts pelegrins que varen passar per la zona varen pintar murals a dins de les coves de Mogao o coves dels mil Budes. També s'ha trobat un petit nombre d'objectes cristians dins les coves (vegeu Sutras de Jesucrist), testimoni de la gran varietat de gent que circulava per la ruta de la Seda. Avui, aquest indret és una important atracció turística i l'objecte d'un projecte arqueològic. Un gran nombre de manuscrits i objectes trobats a Dunhuang han estat digitalitzats i posats a disposició del públic mitjançant l'International Dunhuang Project.[1] Sacsejat per diferents onades d'invasions, Dunghuang va ser independent, així com sota la dominació de la Xina i del Tibet. Dunhuang va passar a ser una prefectura al 117 aC sota l'emperador Han Wudi i va ser un important punt d'intercanvi entre la Xina i el mont exterior durant les dinasties Han i Tang.

Notes

  1. The International Dunhuang Project Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine. (Inclou milers de manuscrits digitalitzats i pintures trobades a Dunhuang)

Bibliografia

  • Baumer, Christoph. 2000. Southern Silk Road: In the Footsteps of Sir Aurel Stein and Sven Hedin. White Orchid Books. Bangkok.
  • Beal, Samuel. 1884. Si-Yu-Ki: Buddhist Records of the Western World, by Hiuen Tsiang. 2 vols. Trans. by Samuel Beal. London. Reprint: Delhi. Oriental Books Reprint Corporation. 1969.
  • Beal, Samuel. 1911. The Life of Hiuen-Tsiang by the Shaman Hwui Li, with an Introduction containing an account of the Works of I-Tsing. Trans. by Samuel Beal. London. 1911. Reprint: Munshiram Manoharlal, New Delhi. 1973.
  • Hill, John E. 2003. "Annotated Translation of the Chapter on the Western Regions according to the Hou Hanshu." 2nd Draft Edition.
  • Hill, John E. 2004. The Peoples of the West from the Weilue 魏略 by Yu Huan 魚豢: A Third Century Chinese Account Composed between 239 and 265 CE. Draft annotated English translation.
  • Hulsewé, A. F. P. and Loewe, M. A. N. 1979. China in Central Asia: The Early Stage 125 BC – AD 23: an annotated translation of chapters 61 and 96 of the History of the Former Han Dynasty. E. J. Brill, Leiden.
  • Legge, James. Trans. and ed. 1886. A Record of Buddhistic Kingdoms: being an account by the Chinese monk Fâ-hsien of his travels in India and Ceylon (A.D. 399-414) in search of the Buddhist Books of Discipline. Reprint: Dover Publications, New York. 1965.
  • Stein, Aurel M. 1907. Ancient Khotan: Detailed report of archaeological explorations in Chinese Turkestan, 2 vols. Clarendon Press. Oxford.
  • Stein, Aurel M. 1921. Serindia: Detailed report of explorations in Central Asia and westernmost China, 5 vols. London & Oxford. Clarendon Press. Reprint: Delhi. Motilal Banarsidass. 1980.
  • Watson, Burton (1993). Records of the Grand Historian of China. Han Dynasty II. (Revised Edition). New York, Columbia University Press. ISBN 0-231-08167-7
  • Watters, Thomas (1904-1905). On Yuan Chwang's Travels in India. London. Royal Asiatic Society. Reprint: 1973.

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9