Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Dungan

Infotaula de llenguaDungan
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius41.400 Modifica el valor a Wikidata (2001 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deprovíncia de Txui, Bixkek, Oix, província d'Oix i província de Jàmbil Modifica el valor a Wikidata
EstatKazakhstan i Kirguizstan Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües sinoaustronèsiques
llengües sinotibetanes
xinès
mandarí
mandarí de les Planes Centrals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3dng Modifica el valor a Wikidata
Glottologdung1253 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuedng Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1670 Modifica el valor a Wikidata
IETFdng Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages4096 Modifica el valor a Wikidata
Un cartell bilingüe en dungan i en rus.

El dungan o dungà és una llengua sinítica parlada pels dungans, un poble de l'Àsia central emparentat amb els hui de la Xina.[1][2]

Els dungans del Kirguizstan i el Kazakhstan (amb grups més petits que viuen en altres estats postsoviètics) són els descendents de diversos grups del poble hui que van emigrar a la regió en les dècades de 1870 i 1880 després de la derrota de la revolta dungana en el nord-oest de la Xina. Els hui del nord-oest de la Xina (en endavant «dungans» o «tungani» pels escriptors occidentals del segle xix, així com per membres de les nacionalitats túrquiques a la Xina i l'Àsia central) normalment no parlen el mateix dialecte mandarí que els habitants han a la mateixa àrea (o a l'àrea on la comunitat hui en particular havia estat reassentada).[3] Al mateix temps, a causa de la seva història única, la seva parla seria rica en terminologia islàmica o influència, sobre la base de préstecs de l'àrab, del persa i de les llengües túrquiques, així com traduccions de les mateixes al xinès. Els comerciants hui en els basars podien utilitzar nombres àrabs o perses quan parlaven entre ells, per mantenir en secret les comunicacions als transeünts han.[4] Tot i no constituir una llengua separada, aquestes paraules, frases i girs de parla, coneguts com a Huíhuí huà (回回话, «discurs Hui»), serveixen com a marcadors de la identitat del grup. Tal com descriuen els viatgers de principis del segle xx en el nord-oest de la Xina, «els xinesos mahometans tenen en certa manera un vocabulari, i sempre un estil i una manera de parlar, que els és pròpia».

Referències

  1. Jiménez Tovar, Soledad; Guillermo Aníbal Peimbert Frías (editor) «Estudios sobre dunganos en Asia Central» (PDF) (en castellà). Cultura y representaciones sociales. UNAM Instituto de Investigaciones Sociales [Mèxic], Vol. 6, N. 11, 2011, pàg. 225-232. ISSN: 2007-8110 [Consulta: 10 abril 2014].
  2. «Article». Ciències socials. Acadèmia de Ciències de la URSS, 3-4, 1979, pàg. 298.
  3. Dru C. Gladney, Muslim Chinese: Ethnic Nationalism in the People's Republic. 1st ed.: Harvard University Press, 1991, ISBN 0-674-59495-9; 2nd ed., 1996. ISBN 0-674-59497-5. Pages 393-394 in the 1991 edition. The following pages in this book, 395-321, are occupied by "A Select Glossary of Hui Chinese Islamic Terms", into which Gladney included only words (many found in older publications) that he could verify as known or recognized by people in at least some Hui communities he visited.
  4. Gladney (1991), p. 68
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9