Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Dukkala

Infotaula grup humàDukkala
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipustribu i regió natural Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deSidi Bennour (Marroc), Doukkala-Abda (Marroc) i província Sidi Bennour (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
EstatMarroc Modifica el valor a Wikidata
Coordenades32° 39′ N, 8° 26′ O / 32.65°N,8.43°O / 32.65; -8.43

Dukkala (àrab: دكالة, Dukkāla) fou una confederació de tribus amazigues del Marroc, una regió, i un territori autònom sota el protectorat francès. Al segle xii una porta de Marraqueix va agafar també aquest nom. Modernament forma part de la regió de Dukkala-Abda al Marroc, una de les 16 regions del país. Les principals municipalitat són Sidi Smail, Sidi Bennour, Had Ouled Frej i Khemis Zemamra.

El seu territori anava entre la costa de l'oceà Atlàntic a l'oest, el riu Umm al-Rabi al nord i nord-est i el riu riu Tensift al sud i sud-est, formant un triangle. Estaven dividits tradicionalment en sis tribus: Ragraga, Hazmira, Banu Dghugh, Banu Magir, Mushtarayya i Sinhadja. La presència d'aquesta última tribu no deixa clar si eren del grup Masamida o del Sanhadja.

Revoltats els dukkala contra els almohades al segle xii, vers el 1160, el califa Abd-al-Mumin va establir al seu territori tribus àrabs, i des de llavors el nom es va donar a la regió i ja no a la confederació tribal. Dukkala va ser inclosa en el territori portuguès de Mazagan; el seu domini arribava fins al poblet de «Guérando», tres km més amunt de Jmaa Mtal.

Durant el període de protectorat francès el territori de Dukkala va formar una entitat autònoma que el 1956 fou incorporada a la Província de Casablanca on va formar el cercle d'al-Djadida (Mazagan). El territori tenia vers 1950 uns 380.000 habitants dels quals 372.269 eren musulmans, 2.680 europeus cristians i 3.933 jueus.

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9