Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ducat d'Alta Lorena

El ducat d'Alta Lorena fou una jurisdicció feudal que va sorgir del repartiment del ducat de Lotaríngia el 959 en dos ducats, l'Alta Lorena (o Alta Lotaríngia) i la Baixa Lorena (o Baixa Lotaríngia). Posteriorment va agafar el nom de ducat de Lorena.

Formació del ducat

La Baixa i l'Alta Lotaríngia vers l'any 1000

A partir de 901, la Lotaríngia va ser confiada pel rei de Germània i després l'emperador a ducs, la importància del qual consistia en el fet que era una frontera de cara al regne de França; aquesta situació així com les freqüents revoltes dels feudals de Lotaríngia, van conduir al duc Brunó de Colònia, duc de Lotaríngia nomenat pel seu germà l'emperador Otó I, a dividir el ducat en dos:

L'Alta Lotaríngia corresponia a tota la part de la província eclesiàstica de Trèveris situada sobre la riba esquerra del Rin, és a dir a les diòcesis de Metz, Toul, Verdun i la part més considerable de la de Trèveris; comprenia a més a més la petita porció de la diòcesi de Reims que abraçava els antics pagi de Mouzon, de Castrice i del Dormois.[1]

El ducat d'Alta Lotaríngia o Alta Lorena, i després ducat de Lorena, dependrà sempre del Sacre Imperi Romanogermànic, fins a l'acord que el va donar a França el 1736. Els ducs se succeïen de manera dinàstica; fins a l'emperador Carles V, que va renunciar a aquesta prerrogativa, necessitaven això no obstant, la investidura de l'Emperador.

Alta Lotaríngia

El duc Brunó va instal·lar com a viceduc d'Alta Lotaríngia al comte de Bar Frederic, de la casa de les Ardenes. Aquest va prendre el títol de duc d'Alta Lotaríngia el 977, i el càrrec es va transmetre als seus descendents, fins a Frederic III d'Alta Lorena, que va morir el 1033. El ducat va ser llavors confiat a un cosí, Goteló I de Lotaríngia, qui era ja duc de Baixa Lotaríngia.

A la seva mort el 1044, el seu fill Godofreu II el Barbut el va succeir a l'Alta Lotaríngia, però la Baixa no li va ser atribuïda.[2] Irritat, el Barbut, es va revoltar el 1046, però va ser vençut, i l'Alta Lotaríngia li fou confiscada (1047).

L'emperador Enric III va designar llavors al comte de Metz, Adalbert de Lorena (Adalbert III de Metz), al capdavant del ducat d'Alta Lotaríngia que en endavant va portar el nom de ducat de Lorena. Adalbert és considerat com el primer duc de Lorena.

Els diferents trastorns que van agitar el ducat durant aquest període van fer que certs senyors lorenesos es revoltessin i van assolir més o menys una independència de fet:

Aquests diferents territoris van formar enclavaments en el ducat de Lorena; escapaven a l'autoritat del duc i van tenir la seva pròpia història.

Per a la continuació de la història vegeu Ducat de Lorena.

Llista de ducs

Bibliografia

  • Henry Bogdan, La Lorraine des ducs, sept siècles d'histoire, 2005, ISBN 2-262-02113-9
  • Monographie de l'abbé Petitjean (sacerdot de La Neuveville-sous-Châtenois, abans de 1914), publicada al butlletí parroquial del poble.

Notes i referències

  1. Léon Vanderkindere, digistore.bib.ulb.ac.be La Formation territoriale des principautés belges au Moyen Âge, Brussel·les 1902
  2. La situació de la Baixa Lotaríngia no és clara. S'esmenta un altre fill de nom Goteló II el Gandul, que hauria succeït al seu pare fins a la seva mort el 1046; alguns historiadors pensen que l'emperador Enric III no va designar titular per al ducat.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9