Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Douala

Plantilla:Infotaula geografia políticaDouala
Imatge
Tipusciutat portuària i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 4° 03′ N, 9° 42′ E / 4.05°N,9.7°E / 4.05; 9.7
EstatCamerun
RegionsRegió Litoral
DepartamentWouri Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població2.768.436 (2015) Modifica el valor a Wikidata (13.183,03 hab./km²)
Geografia
Superfície210 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perWouri River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud13 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Altres
Agermanament amb
Newark
Roma
Akhisar
Trieste (1971–)
Filadèlfia (1986–)
Dakar (1994–)
Sfax (1997–)
Taiyuan (1999–)
Windhoek (2000–)
Ouagadougou (2012–)
Agadir (2013–)
Durban (2015–) Modifica el valor a Wikidata


Youtube: UCdANowaxjNT0WiNHyDcEatw Modifica el valor a Wikidata
Centre de Douala.
Estàtua de la nova llibertat.
Palau dels Reis Bell.

Douala és la ciutat més gran del Camerun i capital de la província Litoral i del departament de Wouri. La ciutat es troba a l'est del país, al golf de Guinea, a la vora de la desembocadura del riu Wuri (o Wouri). La ciutat s'estén per les dues ribes del riu, unides pel pont Bonaberi. Douala és una de les ciutats més importants del país i la capital econòmica del Camerun. Té més de dos milions d'habitants.[1]

Història

Els primers europeus que van visitar la zona van ser els portuguesos cap a l'any 1472. Aleshores, l'estuari del riu Wouri era conegut com el Rio dos Camarões (riu de les gambes). El 1650, s'hi creà una ciutat formada per immigrants, que es deia havien arribat del Congo i que parlaven idioma duala. Durant el segle xviii va ser el centre del comerç transatlàntic d'esclaus. El 1826[2] Douala semblava estar formada per quatre pobles diferents situats en quatre llocs concrets: el poble de Deido (Dido), d'Akwa, de Njo i Hickory-town (avui Bonaberi, situada a l'altra banda del riu Wouri).

Entre 1884 i 1895 la ciutat va ser un protectorat alemany.[3] La política colonial es va centrar en el comerç i una mica d'exploració dels territoris desocupats. El 1885, Alfred Saker va organitzar la primera missió de l'Esglèsia Baptista Britànica. El mateix any la ciutat, coneguda com Kamerunstadt,[4] va ser rebatejada com a Douala i es va convertir en la capital del territori fins al 1902, quan la capital va ser traslladada a Buéa.

El 1907 es va establir el Ministeri de Colònies, tenint Douala 23.000 ciutadans.[5]

Després de la Primera Guerra Mundial el 1919, els territoris colonials alemanys es van convertir en protectorats francesos i britànics. França va rebre un mandat per administrar Douala. Es va signar un tractat amb els caps locals. De 1940 a 1946, Fou la capital de Camerun.[6] El 1955 la ciutat tenia sobre els 100.000 habitants.[5]

El 1960 Camerun esdevingué independent i la capital passà a Yaoundé. Douala esdevingué la principal capital econòmica del país. El 1972 la ciutat ja tenia 500.000 habitants.[5]

Clima

Douala té un clima tropical calorós i humit, caracteritzat per unes temperatures al voltant dels 26 °C sense gaires variacions. Les precipitacions són molt abundants, sobretot a l'estació plujosa, entre juny i octubre. La humitat sol ser del 80% a l'estació seca i del 99% a la plujosa.

Religió

Douala, ciutat formada per una barreja d'ètnies del Camerun i d'altres llocs, és una ciutat multiconfessional. Les diferents religions cohabiten en harmonia i no hi ha barris diferenciats per als seguidors de les diferents religions. Hi predomina el cristianisme, tant catòlic com protestant, i hi ha una minoria musulmana destacable. En els últims anys hi ha hagut au auge de les sectes cristianes.

Douala és la seu de l'arquebisbat de Douala.

Transports

Douala està unida per tren amb Yaoundé, Ngaoundéré, Kumba i Nkongsamba. Douala té una xarxa viària prou desenvolupada en comparació amb altres ciutats del Camerun, però una gran part de la pavimentació està en molt mal estat per falta de manteniment. Des de fa poc es comencen a dur a terme actuacions per a millorar-lo. L'Aeroport Internacional de Douala està situat a l'est de la ciutat. Té connexions directes amb diverses ciutats europees, com ara París, Brussel·les, o Lió, i amb moltes altres ciutats africanes, com ara Abidjan, Lagos, Dakar, Kinshasa, Johannesburg o Nairobi. És un hub regional, i hi té la base la companyia d'aviació camerunesa Camairco. Douala té port de mar.

Personatges il·lustres

Referències

  1. «Cameroon: Regions, Major Cities & Towns - Population Statistics, Maps, Charts, Weather and Web Information». www.citypopulation.de.
  2. Notes de Richard Mother Jackson publicades a R.-P. Bouchaud 1948 i 1952.
  3. Britannica, Douala, britannica.com, EUA, consultat el 7 de juliol de 2019
  4. «Cameroon and the German Lake Chad Railway». World Digital Library. [Consulta: 16 febrer 2013].
  5. 5,0 5,1 5,2 Diwouta-Kotto, Danièle (2010). Suites arquitectòniques: Kinshasa, Douala, Dakar. Épinal: Associació VAA, p. 42.
  6. Mark Dike DeLancey, Mark W. Delancey, Rebecca Neh Mbuh, Historical Dictionary of the Republic of Cameroon, Rowman & Littlefield, USA, 2019, p. 176
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9