Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Dorsal de Norfolk

Plantilla:Infotaula indretDorsal de Norfolk
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusdorsal oceànica Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativacap valor Modifica el valor a Wikidata
Map
 29° S, 168° E / 29°S,168°E / -29; 168

La dorsal de Norfolk és una dorsal oceànica que s'estén des de Nova Caledònia a Nova Zelanda, a uns 1.300 km de la costa est del continent australià. És a 2.000 m de profunditat mitjana sota el nivell del mar i està constituïda per escorça continental del cretaci superior. És part restant de Zelàndia, un continent submergit que s'enfonsà entre 60 i 80 milions d'anys enrere.[1]

La carena de la dorsal s'orienta cap al sud des de Nova Caledònia fins a Nova Zelanda dins d'una regió d'arcs volcànics antics, altiplans i conques, a cavall de la conca de Nova Caledònia a l'oest i la conca de Norfolk a l'est.[2][3] La dorsal de Norfolk és en una regió geològicament complexa integrada per un sistema de dorsals i fondalades marines entre la conca del Pacífic (escorça oceànica) i el coninent australià (escorça continental).

Geologia

La geologia del sistema de dorsals de Norfolk, tant al nord com al sud, ha estat estudiada pels geòlegs amb recerques geofísiques marines que han aportat noves dades de la formació i la història tectònica.[4]

Existeixen alineacions de monts submarins de direcció nord-sud. S'ha investigat l'origen d'alguns dels monts i volcans submarins que formen una lìnia d'uns 670 km a la banda occidental de la dorsal de Norfolk. Les roques extretes de la zona tenen una antigor entre 33 i 21 Ma. Són roques compostes de basalt, però s'ha arribat a la conclusió que no hi ha punts calents progressius i tampoc constitueixen un arc volcànic producte de la subducció, sinó que són estructures antigues originades pel cisallament entre el mantell i l'astenosfera que acabaren alterant la litosfera eocènica.[5]

Biodiversitat

S'ha estudiat la rellevant biodiversitat existent a les muntanyes submarines de Norfolk. S'ha trobat que hi ha les mateixes espècies a les muntanyes submarines que al talús vessant de Nova Caledònia, i que el major nombre d'espècies s'agrupen al voltant dels monts submarins. Les muntanyes submarines de Norfolk no constitueixen àrees d'endemisme i, des del punt de vista ecològic i també econòmic-pesquer, poden ser zones molt productives amb una gran riquesa i concentració d'espècies.[6]

Referències

  1. Collot, J. et al. «The Norfolk Ridge: A Proximal Record of the Tonga-Kermadec Subduction Initiation». Geochemistry, Geophisycs, Geosystems, 24, 3, 2023, pàg. resum. DOI: 10.1029/2022GC010721.
  2. «Norfolk Ridge, Species Profile and Threats Database» (en anglès). Australian Government, 2025. [Consulta: 16 gener 2025].
  3. Uruski, Christopher Ian New Zealand Journal of Geology and Geophysics, 01-10-2024. DOI: 10.1080/00288306.2023.2232584. ISSN: 0028-8306.
  4. Eade, J.V. (1988). The Norfolk Ridge System and Its Margins. In: Nairn, A.E.M., Stehli, F.G., Uyeda, S. (eds) The Ocean Basins and Margins. Springer, Boston, MA. https://doi.org/10.1007/978-1-4615-8041-6_7
  5. Mortimer N. et al. «[https://archimer.ifremer.fr/doc/00646/75834/76889.pdf The Norfolk Ridge seamounts: Eocene–Miocene volcanoes near Zealandia’s rifted continental margin]». Australian Journal of Earth Sciences, 68, 3, 2021, pàg. Conclusions. DOI: 10.1080/08120099.2020.1805007.
  6. Samadi, Sarah; Bottan, Lionel; Macpherson, Enrique; De Forges, Bertrand Richer; Boisselier, Marie-Catherine «Seamount endemism questioned by the geographic distribution and population genetic structure of marine invertebrates» (en anglès). Marine Biology, 149, 6, 01-09-2006, pàg. 1463–1475. DOI: 10.1007/s00227-006-0306-4. ISSN: 1432-1793.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9