Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Domici Afer

Plantilla:Infotaula personaDomici Afer
Biografia
Naixement16 aC Modifica el valor a Wikidata
Nemasus (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Mort59 dC Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Pretor
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, escriptor, militar, poeta Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
AlumnesQuintilià Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGnaeus Domitius Tullus, fill adoptiu, Gnaeus Domitius Lucanus, fill adoptiu Modifica el valor a Wikidata

Domici Afer (en llatí Gnaeus Domitius Afer) va ser un pretor romà que va exercir el càrrec l'any 25.

Va guanyar el favor de Tiberi per haver acusat a Clàudia Pulcra, parenta d'Agripina Major, l'any 26.[1]

Des d'aquell moment es va convertir en un dels més famosos oradors a Roma, segurament el més gran del seu temps, però aquesta circumstància està enfosquida per les seves denúncies.[2] L'any 27, segons diu Tàcit, va acusar Publi Quintili, el fill de Clàudia Pulcra. Com a conseqüència de l'acusació de Clàudia Pulcra i d'alguna ofensa a Calígula, va ser acusat per l'emperador al senat, però va ocultar la seva habilitat en parlar, i fingint ser dominat per l'eloqüència de Calígula, no només va escapar del perill, sinó que es va convertir en cònsol sufecte l'any 39. A la seva vellesa, Afer va continuar fent discursos quant ja no tenia la fluïdesa mental per a fer-los i va perdre el seu prestigi. Va morir en el regnat de Neró, l'any 60 com a conseqüència d'un excés, segons diu Jeroni d'Estridó a la Chronica Eusebii.

Quintilià, de jove, va escoltar a Domici Afer, i parla d'ell com el més distingit orador del seu temps, només comparable a Juli Africà, i al seu judici, fins i tot superior a aquest. Menciona també una obra seva, Testimoniatge i alguns dels seus discursos, d'entre els quals, els que portaven per títol Domitilla, Cloantilla, i Volusenus Catulus semblen haver estat els més celebrats.[2]

Referències

  1. Tàcit. Annals IV,25
  2. 2,0 2,1 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 54. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9