Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Districte de Samtse

Plantilla:Infotaula geografia políticaDistricte de Samtse
བསམ་རྩེ་རྫོང་ཁག་ (bo) Modifica el valor a Wikidata
TipusDistricte de Botan (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 27° 00′ N, 89° 05′ E / 27°N,89.08°E / 27; 89.08
EstatBhutan Modifica el valor a Wikidata
CapitalSamtse (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions15 municipis
Conté la subdivisió
Població humana
Població60.100 (2005) Modifica el valor a Wikidata (34,84 hab./km²)
Llengua utilitzadaLhokpu (en) Tradueix
Lepcha (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície1.725 km² Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2BT-14 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbhutan.gov.bt… Modifica el valor a Wikidata

El Districte de Samtse (antigament anomenat Samchi), és un dels 20 districtes que formen el regne de Bhutan. És la regió més occidental del país i limita per l'est amb el districte de Chukha i pel nord i nord-oest amb el districte de Haa. També comparteix frontera internacional amb els estats indis de Sikkim a l'oest i Bengala occidental al sud. Actualment té una superfície de 1.309,1 km² i es troba a una altitud compresa entre els 600 i els 3.800 metres sobre el nivell del mar.[1][2]

El districte de Samtse està format per 15 municipis (anomenats gewogs): Samtse, Norbugang, Ugentse, Yoeseltse, Sang-Ngag-Chholing (Chargharey), Tading, Namgaycholing (Lahereni), Phuntshopelri (Pagli), Tashicholing (Sipsu), Norgaygang (Bara), Pemaling (Biru), Tendruk, Dungtoe, Denchukha i Dorokha.[1]

La població del districte és de 62.590 habitants (2017) dels quals 5.396 viuen a la seva capital, Samtse (2017).[3]

Clima

La regió es troba en una latitud amb un clima subtropical. La temperatura mitjana es troba al voltant dels 15 °C durant l'hivern i els 30 °C durant l'estiu. La pluja oscil·la entre els 1.500 i els 4.000 mm de precipitació anual.[1] Els estius solen ser calorosos i humits i els hiverns secs i moderadament frescos.

Economia

Un 64% de la superfície de la regió està coberta per boscos i només el 8% està dedicada a la agricultura. El cultiu de l'arròs es fonamental en gran part del districte, juntament amb la mostassa, el blat de moro, les taronges i el cardamom. Les fonts d'ingressos més importants per la població venen de la venda i exportació de les nous d'areca, el gingebre, les taronges i el cardamom a la regió de Bengala occidental.[4] Una altra font d'ingressos de la regió són els minerals com la dolomita i la quarsita que s'extreuen a la zona de Pugli.[4]

Ètnies

Al districte de Samtse hi trobem 3 grups ètnics principals. Els lhotshampa són una minoria que se situen també al districte de Chukha i que tenen la seva llengua pròpia, el lhotsamkha. Bàsicament són immigrants que van arribar a la dècada de 1950 procedents del Nepal i de les ciutats properes índies de Darjeeling i Kalimpong.

El segon grup que trobem a la regió son els doyaps, originaris del nord del districte i tenen el lhokpu com a llengua pròpia. El tercer grup ètnic són els adibashi, un grup de tribus índies originaris de poblacions properes de l'Índia.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «About Dzongkhag» (en anglès). [Consulta: 16 novembre 2020].
  2. «Samtse, Bhutan - Travel Guide - Trodly» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-11-27. [Consulta: 18 novembre 2020].
  3. «Bhutan: Districts & Major Towns - Population Statistics, Maps, Charts, Weather and Web Information». [Consulta: 18 novembre 2020].
  4. 4,0 4,1 Bhutan, Tourism Council of. «Samtse». [Consulta: 18 novembre 2020].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9