|
Districte d'Abşeron
Abşeron (àzeri: Abşeron rayonu, rus: Апшеронский район), és un districte de l'Azerbaidjan amb el centre administratiu a la ciutat de Xırdalan. Tot i que comparteix el mateix nom que la península d'Abşeron, l'àrea coberta pel districte no li fa frontera, sinó que està bastant més a l'est i majoritàriament més a l'interior del país.[1] EtimologiaEl nom del districte prové del nom de la península en la qual està situat. Quant a l'etimologia del nom "Abşeron", els científics no tenen un únic consens. Segons uns, aquesta paraula deriva dels mots perses "ab" (aigua) i "şoran" (salat), per tant el significat seria "aigua salada". Aquesta versió de l'etimologia és la més probable, ja que la península té molts llacs salats. No obstant, hi ha una altra versió, segons la qual el nom de la península podria venir del poble turc dels afxars. Hi ha testimonis de que a prop de l'illa Pirallahi hi havia el poble d'Afşaran, per on passava la ruta de les caravanes de Derbent a Pèrsia.[2] GeografiaSituació geogràficaEl districte confronta al nord amb la ciutat de Sumqayit, al nord-oest amb el districte de Xızı, a l'oest amb el districte de Qobustan, al sud-oest amb el districte de Hacıqabul i a l'est amb la ciutat de Bakú. Abşeron es troba a la part sud-est del Gran Caucas, parcialment a la península d'Abşeron i parcialment a l'interior de l'Azerbaidjan, amb una petita part del districte tocant la mar Càspia. El punt més alt de la península d'Abşeron és la muntanya de Segerdag, que es troba a 676 metres sobre el nivell del mar. ClimaEl clima és subtropical sec, de tipus semidesèrtic i desèrtic sec.[3] La temperatura mitjana al gener a les muntanyes és fins a −4,5 °С, a la part baixa en canvi és de fins 2,5 °С, mentre que al mes de juliol és de 19 °С a les muntanyes i de 26 °С a la part baixa. El nivell mitjà de precipitacions d'aquesta zona és de 110-550 mm[4] Al nord passa el vent khazri, un vent marí fred del nord de la Càspia, que fa que la temperatura de l'aire sigui més fresca a l'estiu, però significativament més freda a l'hivern. Al sud en canvi passa el vent "guilavar", un vent càlid del sud, que augmenta notablement la temperatura a l'estiu, però la suavitza a l'hivern. GeologiaSòlEls sòls del districte són bruns grisos, bruns grisos salats, kastanozems i kastanozems foscos. OrografiaEn el relleu del districte predominen volcans de fang, turons i abocadors, així com també valls seques, barrancs.[5] El volcà més gran és el Lökbatan, que va esclatar a l'octubre de 2001. En el territori d'aquest districte estan ubicades les terres baixes de Samur-Deveçi i de Qobustan. Recursos naturalsHidrologiaRiusEls riu Sumqayit i Ceyrankeçməz són els principals rius del districte. A més en el seu territori està el canal de Samur-Abşeron. LlacsEn aquest territori hi han varis llacs salats. Un dels més importants és el llac Masazir. EmbassamentsEn aquest districte està ubicat l'embassament de Ceyranbatan. HistòriaEl districte d'Abşeron va ser fundat el 4 de gener de 1963 pel govern soviètic per assegurar suficient força de treball, personal professional altament educat i provisions necessàries es van donar a diferents empreses, kolkhozs i granges col·lectives, avicultura i indústries agràries, centres de construcció, instituts i laboratoris de recerca científica presents als territoris de Bakú i Sumqayit.[6] El 1990 en una part del territori del districte es va crear el districte de Xızı. Govern i políticaOrganització territorialEl districte d'Abşeron té 1 ciutat, 9 municipis i 6 pobles:[7] Ciutat Municipis Pobles DemografiaD'acord amb l'Informe anual del Comitè d'Estadística de l'Estat, en 2000 el nombre total de la població del districte era de 91.200 persones. Aquest nombre es va incrementar unes 25 vegades el 2018. Població
Grups ètnicsA continuació es mostren els principals grups ètnics del districte:
LlengüesLa major part de la població parla l'àzeri ReligióMés del 95% de la població és musulmana, concretament xiita. SanitatEducacióEconomiaSituació generalEl districte està ubicat a la regió econòmica d'Abşeron. La zona d'Abşeron compta amb 43 empreses de construcció. L'economia del districte es basa en la producció agrícola, que inclou el cultiu vegetal, i en la ramaderia. AgriculturaEn el sector de l'agricultura predomina la jardineria i el cultiu d'oliveres. Hi ha 52 empreses que es dediquen a l'agricultura i la producció d'aliments, així com també una, que es dedica a la cria de camells.[4] RamaderiaEn el sector de la ramaderia predomina la cria d'ovelles. La raça local d'ovelles es diu "Gala" i té una pell semi-dura o dura.[1] IndústriaEl districte compte amb 107 empreses industrials, el 85% de les quals són empreses privades. D'aquestes 107 empreses, 43 es dediquen a la construcció. TurismeEl districte compte amb varis llocs d'interès turístic, que inclouen:
InfraestructuraEnergiaTransportEl districte té un total de 856,8 km de carreteres.[4] TelecomunicacionsMitjans de comunicacióBiologiaBotànicaZoologiaEls animals més comuns inclouen l'ós rentador, el ratolí de camp, la perdiu, el colom i la xurra entre d'altres. CulturaDurant el 2018, l'organització d'esdeveniments culturals i històrics, nits literàries i artístiques, i d'altres esdeveniments es van difusar àmpliament per diferents canals de televisió i mitjans de comunicació àzeris. PatrimoniPer tal de protegir i difusar el patrimoni cultural immaterial de l'Azerbaidjan, la localitat d'Abşeron fou anunciada com a "Capital del domini de l'Azerbaidjan" el 2014 pel Ministeri de Cultura i Turisme. Durant el 2018, es van dur a terme diverses reconstruccions d'edificis importants com ara la Casa de Cultura i el Museu d'Història. Hi ha molts monuments històrics al territori d'Abşeron. Per exemple, al poble d'Aşağı Güzdək hi ha eines agrícoles del segle xix. Al poble de Goradil, hi ha la mesquita d'Abdurrahman pertanyent al segle xix que va ser construïda pel vilatà Haji Gurban, mesquites del segle xviii a Məmmədli construïdes per la família Garadaglilar, mesquita-madrasa construïda al segle xix per Haji Safarali a Novxani, Mesquita d'Albattin a Fatmai que es remunta al segle xviii. A part dels monuments religiosos, hi ha molts monuments relacionats amb la vida social de les persones dels darrers segles. Per exemple, hamams construïts a l'edat mitjana per Haji Kazim al poble de Qobu i un altre construït per l'imam Meshadi Baxish a Xirdalan. Els pous antics que proporcionaven subministrament d'aigua a les persones que viuen en aquest territori encara s'utilitzen a Aşağı Güzdək i Xirdalan. També es conserven tombes dels segles VIII-XVIII a Fatmai, Digah, Masazir, Hökməli i Saray.[1] EsportMúsicaDurant el 2018, es va construir i posar en funcionament l'escola moderna de la música infantil de Xirdalan.[11] Vegeu tambéReferències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districte d'Abşeron |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
