Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Diasistema

En lingüística, diasistema és un conjunt més o menys complex de diverses parles. No s'ha de confondre amb un sistema lingüístic; més aviat és una sèrie de sistemes interrelacionats que constitueixen un grup no-unitari, és a dir, que no són un mateix sistema lingüístic o llengua unitària, sinó variable. No s'ha de barrejar amb el concepte de llengua estàndard. Una llengua estàndard és una elaboració artificial planificada destinada a emprar-se en l'ensenyament, els usos oficials, els escrits, etc.

Exemples

Diasistema occitano-català

  • Exemple de text en occità (variant llenguadociana):

La mitologia es l'estudi dels mits, designa l'ensemble dels recits mitics ligats a una civilizacion, una religion o un tèma particular. La mitologia prend sens e activitat dins una cultura socio-religiosa. Lo mot es generalament utilizat per descriure los sistèmas religioses dels monds ancians o de las civilizacions primièras, aluènhadas dins l'espaci o dins lo temps.

Exemple de text en occità (variant gascona aranesa):

Era mitologia es er estudi des mits, designa er ensemble des recits mitics ligats a una civilizacion, una religion o un tèma particular. Era mitologia prend sens e activitat dins una cultura socio-religiosa. Eth mot es generalament utilizat per descriure es sistèmes religioses des monds ancians o des civilizacions primières aluènhades dins er espaci o dins eth temps.

Exemple de text en occità (variant provençal):

La mitologia es l'estudi dei mits, designa l'ensemble dei recits mitics ligats a una civilizacion, una religion o un tèma particular. La mitologia prend sens e activitat dins una cultura socio-religioa. Lo mot es generalament utilizat per descriure lei sistèmas religioas dei monds ancians o dei civilizacions primièras aluènhadas dins l'espaci o dins lo temps.

  • Exemple de text en català (català estàndard):

La mitologia és l'estudi dels mites, designa el conjunt dels relats mítics lligats a una civilització, una religió o un tema particular. La mitologia pren sentit i activitat dins d'una cultura socioreligiosa. El mot és generalment utilitzat per a descriure els sistemes religiosos dels antics mons o de les civilitzacions primeres, allunyades dins l'espai o dins el temps.

Diasistema galaicoportuguès

A origem do termo artes marciais é ocidental e latina, uma referência às artes de guerra e luta. A sua origem confunde-se com o desenvolvimento das civilizações quando, logo após o desenvolvimento da onda tecnológica agrícola, alguns começam a acumular riqueza e poder, ensejando o surgimento de cobiça, inveja, e o seu corolário, a agressão. A necessidade abriu espaço para a profissionalização da proteção pessoal.

  • Exemple de text en gallec (RAG):

A orixe do termo artes marciais é occidental e latina, unha referencia ás artes de guerra e loita. A súa orixe confóndese co desenvolvemento das civilizacións cando, logo despois do desenvolvemento da onda tecnolóxica agrícola, algúns comezan a acumular riqueza e poder, dando lugar o xurdimento da cobiza, a envexa, e o seu corolario, a agresión. A necesidade abriu espazo para a profesionalización da protección persoal.

A origem do termo artes marciais é ocidental e latina, umha referência às artes de guerra e loita. A sua origem confunde-se com o desenvolvimento das civilizaçoms quando, logo após o desenvolvimento da onda tecnológica agrícola, alguns començam a acumular riqueza e poder, ensejando o surgimento de cobiça, inveja, e o seu corolário, a agressom. A necessidade abriu espaço para a profissionalizaçom da proteçom pessoal.

Altres exemples

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9