Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Diè

Infotaula de compost químicDiè

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicaclasse estructural d'entitats químiques Modifica el valor a Wikidata
1,3-butadiè

En química orgànica, un diè o dié[1] és un hidrocarbur que conté dos dobles enllaços de carboni. Els diens ocorren ocasionalment a la naturalesa. Els diens conjugats es fan servir a bastament com a monòmers a la indústria dels polímers.

Classes

Els diens es poden dividir en tres classes segons la ubicació relativa dels dobles enllaços:

  1. Els diens acumulats tenen els dobles enllaços que comparteixen un àtom comú.
  2. Els diens conjugats tenen enllaços dobles conjugats separats per un enllaç simple.
  3. Els diens no conjugats tenen els enllaços dobles separats per dos o més enllaços simples. Solen ser menys estables que els diens isòmers conjugats.

Els compostos que contenen més de dos enllaços dobles s'anomenen poliens. Els diens i els poliens comparteixen moltes propietats.

Alguns diens:: A: 1,2-propadiè, també conegut com a alè, és el diè acumulat més simple.. B: Isoprè, també conegut com a 2-metil-1,3-butadiè, és el precursor de la goma natural. C: 1,3-butadiè, és precursor dels polímers sintètics. D: 1,5-ciclooctadiè, diè no conjugat (noti's que cada enllaç doble està separat del següent per dos carbonis). E: Norbornadiè, un diè no conjugat i bicíclic. F: diciclopentadiè. G: Àcid linoleic, un àcid gras que és necessari per la dieta humana.

Nomenclatura

Els diens s'anomenen segons dicta la IUPAC de la mateixa manera que els alquens, excepte que es fa servir la terminació «-diè» amb dos números per indicar les posicions de sengles enllaços dobles. Per exemple:

  • → 1,3-butadiè
  • → 1,4-pentadiè

Síntesi

En escala industrial, el butadiè es prepara per craqueig tèrmic de butans. En un procés similar no selectiu, el diciclopentadiè s'obté del quitrà d'hulla. Al laboraori es fan servir processos més dirigits i delicats com la deshidrohalogenació i la condensació.

Els diens que contenen àcids grassos són biosintetitzats de l'acetil-CoA.

Vegeu també

Enllaços externs

Referències

  1. Dié segons la pronúncia occidental i diè segons la pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu el Llibre d'estil
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9