Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Departament de Durazno

Plantilla:Infotaula geografia políticaDepartament de Durazno
Imatge
Església de san Pedro
Tipusdepartament d'Uruguai Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 33° 02′ 34″ S, 56° 01′ 41″ O / 33.0428°S,56.0281°O / -33.0428; -56.0281
EstatUruguai Modifica el valor a Wikidata
CapitalDurazno Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població57.088 (2011) Modifica el valor a Wikidata (4,9 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície11.643 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud143 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1822 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2UY-DU Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdurazno.gub.uy Modifica el valor a Wikidata

Durazno (en castellà i oficialment Departamento de Durazno) és un departament de l'Uruguai. La seva capital és la ciutat homònima. Ubicat en el centre del territori, limita al nord amb el departament de Tacuarembó, a l'est amb el de Cerro Largo, al sud-est amb el de Treinta y Tres, al sud amb el de Florida, al sud-oest amb el de Flores i al nord-oest amb el de Río Negro.

Amb una superfície d'11.643 km², és el sisè departament més gran del país. Va ser creat per decret del parlament el 1830, per la qual cosa és un dels nou departaments originals de l'Uruguai. A més a més, els seus límits no han estat alterats al llarg del temps.[1] La capital departamental és la ciutat de Durazno – situada 183 km al nord de Montevideo–, amb una població de 30.529 habitants (2004).

El 2002, ocupava la sisena posició dins de l'Uruguai pel que fa a l'Índex de Desenvolupament Humà, amb 0,762 punts, una xifra comparable amb la de països com Croàcia.[2] També, segons les dades del cens del 2004, Durazno tenia 58.859 habitants, essent, per tant, un dels quatre departaments menys poblats de l'Uruguai.

Els actuals símbols de Durazno – la bandera i l'escut d'armes – representen l'energia elèctrica, la llum i l'esperança d'un futur millor. La bandera departamental té divuit estrelles que representen els divuit departaments de l'Uruguai, llevat del departament de Durazno, simbolitzat amb l'estrella central i de major proporció, una representació que fa referència a la posició geogràfica del territori al centre del país, connectant nord i sud, est i oest.[3]

Història

El 1821 i sota la dominació portuguesa, aquests encomanen el seu aliat Fructuoso Rivera la formació i comandament dels Dracs de la Unió, un cos militar de cavalleria i artilleria amb seu al pas del Durazno sobre la riba del riu Yí. L'octubre del mateix any, en aquest pas – així nomenat per un solitari presseguer (castellà riuplatenc: duraznero[4]) que allà creixia–, es funda la vila de «San Pedro del Durazno» en homenatge al llavors regent del Brasil (encara colònia portuguesa), Pere I. Aquesta va ser la primera denominació de l'avui coneguda ciutat de Durazno. A l'any següent va tenir lloc la creació del departament amb el nom d'«Entre Ríos Yí y Negro», denominació que cap a 1830 es canvia simplement per «Durazno».

Govern i política

L'actual intendent del departament és Benjamín Irazábal, pertanyent al corrent herrerista del Partit Nacional (conservador), qui durant les darreres eleccions departamentals va obtenir la reelecció amb el 56% dels sufragis, i es va convertir així en el segon intendent de Durazno en ser reelegit, després de Silvestre Octavio Landoni, en la dècada del 50.

Durant les mateixes eleccions municipals de maig de 2005, el Partit Colorado – partit fundacional de l'Uruguai i històric rival del Partit Nacional – va passar a ser la segona minoria; mentre el Front Ampli va registrar la seva millor votació al departament des de la seva creació el 1971 i va obtenir-ne 10 edils: 4 el Partit Socialista, 2 el Moviment de Participació Popular, 2 la Llista 1001 (Partit Comunista - Democràcia d'Avançada), mentre l'Assemblea Uruguai i la Vessant Artiguista, 1 respectivament.

El Partit Nacional va obtenir 19 seients i el Partit Colorado 2.

Per mandat constitucional, l'intendent dura 5 anys en funcions i pot ser reelegit.

Arquitectura

A la plaça central de Durazno es troba l'Església de Sant Pere de Durazno (San Pedro de Durazno) construïda el segle xix i redissenyada per Eladio Dieste després que el sostre de fusta de la primitiva església s'incendiés el maig de 1967, quedant només la façana i el pòrtic d'entrada. La reconstrucció es realitzà amb lloses plegades de maó armat i s'inaugura el 1971. A l'església de Sant Pere es troba un Crist tallat en fusta de taronger per l'artista plàstic Claudio Silveira Silva.[5]

Geografia

Platja El Sauzal, ciutat de Durazno.

Principals centres urbans

(Pobles o ciutats amb una població de 1.000 o més persones – dades del cens de l'any 2004, almenys que s'indiqui una data diferent.)

Ciutat/Poble Població
Blanquillo 1.099 (1996)
Carlos Reyles 1.089 (1996)
Carmen 2.275
Durazno 30.529
La Paloma 1.374 (1996)
Santa Bernardina 1.243 (1996)
Sarandí del Yí 6.659

Altres llocs d'interès

Transport

Aquest departament té un aeroport propi, Santa Bernardina, el qual està preparat per ser una alternativa davant possibles casos d'imprevistos per a aterratge d'aeronaus de gran port de vols internacionals.[6]

Durazno també està connectat per importants carreteres nacionals, com la ruta 5 (Montevideo–Rivera).

Referències

  1. Institut Geogràfic Militar i Institut Nacional d'Estadística de l'Uruguai
  2. Índex de Desenvolupament Humà de l'Uruguai. Pàgina web de la presidència Arxivat 2011-06-13 a Wayback Machine. – Consultat el 6 d'abril de 2012 (castellà)
  3. «Durazno» (en castellà). asiesuruguay. Arxivat de l'original el 2009-01-22. [Consulta: 6 abril 2012].
  4. elcastellano.org. «Diccionari de lunfardo» (en castellà). [Consulta: 6 abril 2012].
  5. FONDECYT. «Església de Sant Pere de Durazno» (en castellà). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 abril 2012].
  6. ecosregionales.net. «Pistas del aeropuerto de Santa Bernardina quedarán aptas para aeronaves de gran porte» (en castellà), 2008. Arxivat de l'original el 2020-11-25. [Consulta: 6 abril 2012].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya