Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Delta IV

Infotaula vehicle espacialDelta IV
Imatge
Informació general
Tipussèrie de coets Modifica el valor a Wikidata
FabricantUnited Launch Alliance i Boeing Defense, Space & Security Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata

Especificacions
Format per
El Delta IV a la plataforma de llançament

El coet Delta IV és un coet o vehicle de llançament d'un sol ús de la NASA fabricat per Boeing. Creat el 2001, és el coet més gros de la família Delta assolint, en la versió Heavy, més de 70 metres d'alçada.

Història

El Delta IV és el resultat del programa de Vehicle de Llançament d'un Sol Ús Evolucionat (Evolved Expendable Launch Vehicle Program, EELV) desenvolupat per Boeing. És l'esforç al llarg de molts anys de la U.S. Air Force (USAF) per reduir els costos dels llançaments en un 50% dels aleshoreaproximadament 26.500 dòlars per kg de càrrega a posar en òrbita. Durant la primera fase, quatre competidors, McDonnell Douglas, Lockheed Martin, Boeing Defense & Space Group i Alliant Techsystems, van completar un contracte de 15 mesos per validar els conceptes de baix cost.

La Força Aèria (USAF) seleccionà dues de les propostes el desembre del 1996 (va triar McDonnell Douglas, integrada actualment en The Boeing Company i Lockheed Martin) per seguir endavant amb la fase dos del programa EELV, en concret la fase de pre-enginyeria, manufactura i desenvolupament (Pre-EMD). La Pre-EMD era un contracte fix de 17 mesos per valor de 60 milions de dòlars per cada companyia. La fase final era Enginyeria, Manufactura i Desenvolupament (EMD) i permet al seleccionat dedicar-se completament al desenvolupament de la família EELV. Es va acorar una primera prova de vol pel 2001. El valor del contracte del mòdul EMD és de 1.400 milions de dòlars.

La versió mitjana es va retirar després del seu últim vol l'agost de 2019. Actualment només queda en servei la versió pesant i està prevista que es retiri el 2024.[1]

Característiques

Motor de Delta IV

El disseny de les tres variants del Delta IV empra com combustible hidrogen líquid i un motor comú de combustió interna basat en oxigen líquid, amb un empenyiment de gairebé 300.000 kg, més eficient que els propulsors convencionals d'oxigen líquid i querosè. El motor del propulsor comú és, per tant, neutre per l'ambient, com que només produeix aigua com residu de combustió. Si duu una càrrega útil especialment pesant, se li pot acoblar coets acceleradors sòlids GEM per augmentar-ne l'impuls al moment del llançament.

Els trams superiors del Delta II i del Delta III, evolucionats com fruit de dècades de servei fiable contrastat, s'afegeixen al cos principal del propulsor per completar el vehicle. Els motors principals d'aquests coets estatunidencs es basen en els dissenys soviètics de motor RD-170 i RD-180, el primer utilitzat en el coet Enérguia com component dels impulsors laterals i en els sistemes de llançament SeaLaunch.

Models

Delta IV - Small

El model Delta IV-Small inclou el segon tram del Delta II, opcionalment el tercer tram, i un carenat de 3 metres de diàmetre. Aquesta variant va ser descartada el 1999.[2]

Delta IV - Medium

El model Delta IV-Medium afegeix el propulsor criogènic del segon tram del llançador Delta III i el carenat compost de 4 m de diàmetre per major protecció de la càrrega.

Delta IV - Heavy

El model Delta IV-Heavy inclou tres dels nous propulsors units pel tram de llançament, i afegeix el motor del tram superior del llançador Delta III amb modificacions sobre els tancs de combustible per augmentar la capacitat de propel·lent, així com el carenat de 5 m de diàmetre que fabrica Boeing pel seu vehicle de llançament Titan IV.

Referències

  1. Siegel, Jim «Delta IV Medium ends 17-Year run with 100% success». Spaceflight Insider, 19-08-2025 [Consulta: 12 juny 2020]. Arxivat 9 de maig 2022 a Wayback Machine.
  2. «Delta-4». Gunter's Space Page. [Consulta: 12 juny 2020].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9