Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Damasci

Plantilla:Infotaula personaDamasci
Biografia
NaixementSegona meitat segle V Modifica el valor a Wikidata
Damasc (Síria) Modifica el valor a Wikidata
MortPrimera meitat segle VI Modifica el valor a Wikidata
Alexandria (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Escolarca
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióHelenisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
MovimentNeoplatonisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsIsidor de Gaza, Zenodot, Marí de Flàvia Neàpolis, Teó i Ammoni Modifica el valor a Wikidata
AlumnesSimplici, Olimpiòdor i Eulamius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Damasci (grec antic: Δαμάσκιος; llatí: Damascius) conegut com el Sirià (Σύρος) va ser un filòsof de Siría nadiu de Damasc i un famós mestre de filosofia neoplatònica a Atenes. No se sap el seu nom en siríac.

Va néixer cap al final del segle v. Va estudiar a Alexandria sota el retòric Teó, i matemàtiques i filosofia sota Ammoni, i sota Isidor de Gaza.

Va anar a Atenes, on els neoplatònics estaven dirigits per Marí i Zenòdot d'Atenes, successors del famós Procle, i va esdevenir deixeble dels dos i després el seu successor. Va rebre el renom de ὁ διάδοχος i fou el darrer que va tenir càtedra de filosofia a Atenes, perquè el 529 Justinià I va clausurar l'escola i els filòsofs, inclòs Damasci, van haver d'emigrar a Pèrsia sota el rei Cosroes I. Va tornar a Atenes el 533, perquè Cosroes havia signat un tractat de pau amb els romans d'Orient que permetia que la filosofia pagana no fos perseguida, però la seva sort final és desconeguda, només se sap que no va trobar cap escola on pogués ensenyar. Però les idees de Procle i la filosofia neoplatònica va seguir vigent fins a finals de l'edat mitjana.

Es conserva una de les seves obres: Dubtes i solucions dels primers principis (Ἀπορίαι καὶ Λύσεις περὶ τῶν πρώτων ἀρχῶν). La resta d'obres són:

  • Ἀποπίαι καὶ λύσεις εἰς τὸν Πλάτωνος Παρμενίδην.
  • La continuació d'un comentari de Procle.
  • Un comentari sobre Aristòtil.
  • Altres obres només són conegudes per referències: περὶ κινήσεως; περὶ τόπου; περὶ χρόνου; Ἰσιδώρου Βίος, biografia d'Isidor, el seu preceptor, potser part de φιλόσοφος ἱοτορία
  • Λόγοι Παράδοξοι, suposadament el seu principal treball, en 4 llibres, obra de la qual Foci n'elogia l'estil molt clar i entenedor, encara que com a cristià ataca alguns aspectes de la seva filosofia.
  • Un comentari sobre Hipòcrates.
  • L'Antologia grega inclou un dels seus epigrames.

Entre els seus deixebles, cal esmentar Simplici, el comentarista d'Aristòtil, Olimpiodor i Eulami.[1]

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9