Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Daşoguz

Plantilla:Infotaula geografia políticaDaşoguz
Imatge
Tipusciutat i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 41° 49′ 00″ N, 59° 58′ 59″ E / 41.8167°N,59.9831°E / 41.8167; 59.9831
EstatTurkmenistan
Provínciaprovíncia de Daşoguz Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Tashauz Okrug (en) Tradueix (1924–1939)
Turkmenian Autonomous Oblast (en) Tradueix (1924–1924)
oblast de Daşoguz (fr) Tradueix (1939–1992)
província de Daşoguz (1992–) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població227.184 (2009) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialturcman Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud88 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1681 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal746300 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic993 Modifica el valor a Wikidata

Daşoguz (turcman: Daşoguz, rus: Дашогуз), anteriorment coneguda com a Tashauz, és una ciutat del nord del Turkmenistan i és la capital de la província de Daşoguz. Segons el cens del 2010 tenia 245.872 habitants.

Antigament fou un punt d'aturada en la ruta de la Seda, perquè hi havia una deu d'aigua, però no va ser fins a l'inici del segle xix que els russos van fundar-hi un fort militar, anomenat Tashauz. El nom de la ciutat va passar a ser Dashkhovuz el 1992, just després de la independència, i finalment Daşoguz per ordre del president Niàzov el 1999. La ciutat moderna és una ciutat d'estructura soviètica amb molts monuments i que fa les funcions de centre administratiu i cultural, i a més és un nus ferroviari. Està connectada amb Aşgabat per via aèria amb Turkmenistan Airlines.

Daşoguz és el principal punt d'accés per als turistes que visiten el Köneürgenç, que és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Referències

  • Turkmenistan Project reports.
  • IDMC Report.
  • STANTOURS - Turkmenistan - Dashogus City / Tashauz.
  • H chondrite meteorites.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9