Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cursus publicus

El cursus publicus (llatí: 'via pública'; grec antic: δημόσιος δρόμος, demóssios drómos) era el sistema de correu i transport de l'Imperi Romà.

Durant l'últim període de la República, el senat s'havia de comunicar a través de correus amb els generals i amb els governadors provincials, i amb els reis i els estats aliats. Les autoritats empraven lliberts, esclaus o una determinada classe de missatgers anomenats stratores ('palafreners'). També hi havia un altre tipus de missatgers anomenats tabellarii. Un general feia servir homes a cavall del seu propi estat major per a missatges urgents. Els publicani, homes de negocis, interessats en transmetre i rebre informació cap a Roma i des de Roma, tenien una classe especial de tabellarii, que sovint eren manllevats pels magistrats, o pels negotiatores, especuladors de blat o prestadors de diners, que tenien relacions constants amb els governadors provincials i amb els publicani. Les naus dels aliats també les usaven els magistrats que tenien negocis públics a l'estranger.

Segons diu Suetoni, August va regular el sistema de missatgeria establint les funcions dels tabellarii i dels stratores. Amb la nova organització es podien enviar tant missatges com mercaderies, i també l'usaven els viatgers, tot i que estava limitat als usos oficials, i un decret del governador o de l'emperador en el seu cas establia quines eren les persones que podien usar el servei. Les carreteres romanes més importants disposaven de mutationes (parades per abeurar el cavall o canviar-lo per un altre), situades a intervals de 10–18 km, i mansiones (cases de postes amb serveis d'hostaleria i descans per als missatgers i els viatgers), situades a intervals de 30–36 km. Tal com es feia en temps de la República, les despeses de manteniment anaven a càrrec del territori on estaven ubicades, i havien de proporcionar els cavalls, els guàrdies, el menjar en el seu cas i els carruatges o el material per reparar-los. Fins a l'època d'Hadrià no es va instaurar una oficina estatal dirigida per un funcionari anomenat praefectus vehiculorum, que es feia càrrec de les despeses de subministrament i de manteniment del cursus publicus, però fins a Septimi Sever les despeses generals no van ser pagades per l'erari. A diferència del correu persa, en el qual hi havia relleus tant de cavalls com de missatgers, en el cursus publicus el missatger era el mateix des del principi fins a la fi del trajecte.[1][2]

Referències

  1. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. «El correu postal als imperis antics», 15-04-2019. [Consulta: 24 abril 2020].[Enllaç no actiu]
  2. Smith, William (ed.). «Cursus publicus». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 27 febrer 2023].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9