Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Currus

Currus (grec antic: ἅρμα) era el nom d'un carro de dues rodes característic de Roma,[1] que s'usava principalment a les curses i a la guerra, portat per una sola persona que conduïa dret, protegir pels dos costats i el front i que era obert a la part del darrere. També era un carro lleuger que s'utilitzava per viatjar.

El cos principal del currus es deia antyx (ἄντυξ) o parament corbat. A la part davantera o a les tres parts del carro, formava un parapet defensiu i protector, que sembla que per davant no anava gaire més amunt que l'estómac. Era fet de fusta o de metall.[2] Homer diu que era fet de fusta de figuera salvatge.[3] De vegades la paraula antyx s'aplicava a tot el carro.

El currus tenia una barra (iugum, la llança o timó)[4] a la que s'enganxava un o dos animals a cada costat amb el jou, fixat a la llança per un passador. El iugum, a la part oposada en perpendicular s'unia a l'eix (que es deia axis). Les rodes giraven sobre l'eix o fusell,[5] com als carros moderns. L'eix era generalment de roure, i de vegades de freixe o d'om, i els carros dels déus el tenien de ferro. Els extrems acabaven generalment amb un cap d'animal. Al lloc on giraven les rodes hi havia plaques de ferro per reduir el desgast. Les rodes (rotae) giraven sobre l'eix i tenien normalment quatre radis units a un cèrcol de fusta, i portaven una protecció de ferro, al voltant exterior.[2]

Referències

  1. Article sobr "currus".(anglès)
  2. 2,0 2,1 Smith, William (ed.). «Currus». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 19 febrer 2023].
  3. Homer. Ilíada, XXI, 37
  4. Llança d'un carro. Definició.(català)
  5. Eix o fusell.Definició.(català)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9