|
Croqueta
 Una croqueta o raola[1] és una preparació gastronòmica sovint en forma de cilindre o esfera. Les bones croquetes són cruixents a la superfície i suaus i fundents per dins. És important consumir-les el més aviat possible, car perden molt si es deixen reposar massa estona. Es poden prendre com a aperitiu, com a acompanyament o fins i tot com a plat, acompanyades per exemple d'una amanida, per a un sopar lleuger. Les croquetes se solen fer amb una massa a base de farina cuita en llet (salsa beixamel) o bé de patata trinxada (més habitual a la cuina menorquina, per exemple) barrejada amb altres ingredients, com peix, pollastre, o pernil esmicolats. Normalment s'afegeix sal, pebre, i nou moscada a la massa. Una vegada feta la massa es fan boles allargades, normalment d'uns cinc centímetres de llarg. Després es disposen en un plat per arrebossar-les amb ou i farina o pa ratllat. Una vegada arrebossades es fregeixen en oli molt calent.[2] Les croquetes van néixer a la cuina popular com un mitjà d'aprofitar les restes de la carn d'olla[3] o d'altres preparacions, per exemple el pollastre a l'ast. Són molt típiques als pintxos bascos, en tapes, en plats combinats, etc. Es mengen a Portugal, Espanya i Itàlia, entre altres països. A Alemanya i Bèlgica es fan amb patata. Variants
Preparacions similars
Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Croqueta
|
||||||||
.jpg)
