Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Crominància

La crominància designa la part del senyal de vídeo que correspon a la informació del color. Ja s'ha indicat per a la luminància, que la informació del color es compon a partir de 3 colors primaris: R, G i B (inicials dels següents colors en anglès), per a respectivament, el vermell, el verd i el blau (síntesi additiva de color). Un senyal de vídeo es compon, d'una part de la informació de luminància i cal disposar de dues informacions de crominància perquè les tres informacions de color (corresponents als primaris) es puguin reconstituir. Ens trobem davant d'un sistema de tres equacions amb tres incògnites, les variables de les quals són les següents:

(R,G,B) ↔ (Y,U,V)

Y representa la luminància i val :

U representa la diferència entre el nivell de vermell i la luminància :

V representa la diferència entre el nivell de blau i la luminància :


Per això és millor representar el color primari verd amb la lletra G, per evitar tota confusió.

D'aquesta manera, el pas d'un sistema de color RGB a un sistema YUV es pot representar mitjançant una matriu.

Aquest sistema és bidireccional, cosa que permet, per l'operació inversa, de retrobar els senyals RVB per mostra-los en una pantalla.


Els sistemes vídeo PAL i SECAM, però també el format d'imatge JPEG i els formats numèrics MPEG i DV es basen en el codi de la imatge en YUV. La resolució dels senyals de crominància U i V es divideix també per dos seguint els eixos X i Y, la qual cosa permet de dividir per 4 el volum de les dades. Aquesta etapa de compressió «hard» permet economitzar amplada de banda de manera senzilla, es basa en el fet que l'ull detecta menys precisió de detalls en les informacions de color.

Història

La idea de transmetre un senyal de televisió en color amb components de luma i crominància diferenciats s'atribueix a l'enginyer francès Georges Valensi, que la patentà al seu país l'any 1942 i als Estats Units el 1949.[1] A la sol·licitud de la patent, Valensi establí el següent:

L'ús de dos senyals diferents que utilitzen les dues bandes laterals de la modulació de la mateixa ona portadora i que transporten, respectivament, una d'elles els senyals de brillantor i de sincronització, i l'altra el color... té l'avantatge de permetre la utilització tant de receptors corrents capaços de mostrar només les imatges en blanc i negre, com de receptors més cars capaços de mostrar les imatges en color d'aspecte més agradable. [Georges Valensi][2]

Els esquemes anteriors per sistemes de televisió en color, que eren incompatibles amb els receptors monocromàtics existents, transmetien senyals RGB de maneres diferents.

Vegeu també

Referències

  1. «Color television system» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  2. «Color television system». [Consulta: 26 novembre 2018].[Enllaç no actiu]
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9