Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Creoda de Mèrcia

Plantilla:Infotaula personaCreoda de Mèrcia
Imatge
Imatge que representa Creoda en la història de John Speed. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort593 Modifica el valor a Wikidata
Monarca
Rei de Mèrcia
Pybba → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant
Família
FamíliaIclingues
FillsPybba Modifica el valor a Wikidata
PareCreoda

Creoda (Cryda[1] o Crida,[2] al segle VI) podria ser el primer rei de Mèrcia, el qual hauria regnat cap a finals del segle vi.

Encara que és esmentat en la genealogia de la Crònica anglosaxona, en aquest text Creoda no porta el títol de rei. Alguns acadèmics han posat en dubte la seva existència. Barbara Yorke opina que encara que és possible que alguna mena de llista de reis pugui ser acceptada com a font d'informació (tot i que la llista de Worcester comença per Penda), aquestes dades podrien no ser res més que deduccions basades en noms procedents del text de Beda i de la genealogia d'Æthelred, mentre que les dates semblen estar influïdes per un paràgraf de la Crònica anglosaxona en què es parla de la mort d'un saxó de l'oest anomenat Creoda; les fonts documentals que han sobreviscut als nostres dies ens permeten afirmar amb certesa poca cosa més que el regne de Mèrcia va existir des de finals del segle vi.[3]

El punt de vista de Yorke és compartit pel professor d'història medieval Nicholas Brooks, que va escriure: «Malgrat la temptativa del professor Davies en defensa de la historicitat d'aquest material, no es pot dir que estigui clar que el que rau sota totes aquestes dades que apareixen disseminades en les obres de Henry de Huntingdon, Roger de Wendover i Mateu de París, és quelcom més important que les conjectures inventades per un monjo anglès de potser una època tan posterior com els inicis del segle xii, basat en els noms aportats per Beda, la genealogia reial de Mèrcia i la Crònica anglosaxona. Amb una interpretació com aquesta no seria sorprenent que haguessin fet encaixar més o menys els fragments d'informació que tenim sobre la història primerenca de Mèrcia; ja que el compilador d'aquestes dades podria haver tingut accés a les mateixes fonts que estan al nostre abast.»[4]

El suggeriment que Creoda va ser rei de Mèrcia procedeix del que diu a la Historia Anglorum, obra escrita per Henry de Huntingdon en la primera meitat del segle xii.[5] Segons aquest cronista, Creoda va morir l'any 593, però aquesta dada sembla estar basada en una confusió, perquè el que diu el text exactament és que en aquell any va morir un home anomenat Crida,[6][7][8] però el context suggereix que aquest mort era un saxó de l'oest i no un merci.[2]

Creoda consta en el llinatge dels reis de Mèrcia que ofereix la col·lecció ànglia, on es diu que va ser el fill de Cynewald i el net d'Icel, el creador d'aquesta dinastia, els Iclingues.

Referències

  1. Swanton, 1998, p. 24,338.
  2. 2,0 2,1 Brown i Farr, 2005, p. 18.
  3. Yorke, 1990, p. 102.
  4. Brooks, 1998, p. 68.
  5. Historia Anglorum, II, 26
  6. Crònica anglosaxona s. a. 593
  7. Davies, 1977, p. 23.
  8. Yorke, 1990, p. 18.

Bibliografia

  • Brooks, Nicholas. Anglo-Saxon Myths: State and Church, 400-1066. Hambledon Continuum, 1998. ISBN 978-1852851545. 
  • Brown, Michelle P.; Farr, Carol Ann. Mercia: An Anglo-Saxon Kingdom In Europe. Continuum International Publishing Group, 2005. ISBN 978-0-8264-7765-1. 
  • Davies, Wendy. «Annals and the origins of Merca». A: Mercian Studies. Leicester University Press, 1977. 
  • Swanton, Michael James. An Anglo-Saxon Chronicle. Psychology Press, 1998. ISBN 978-0-415-92129-9. 
  • Yorke, Barbara. Kings and Kingdoms of Early Anglo-Saxon England. Routledge, 1990. ISBN 978-0415166393. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9