Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cremació

Cremació d'un cadàver (Alemanya)

La cremació és la conversió del cos inert d'una persona o un animal[1] en components químics com gasos i fragments minerals a través d'un procés d'altes temperatures, vaporització i oxidació, que habitualment es duu a terme en un crematori.[2] Juntament amb l'enterrament en sepultura, la cremació és una alternativa cada vegada més popular per a la disposició final d'un cadàver.

A diferència de la incineració, que es pot aplicar a qualsevol cosa, com per exemple als residus, el terme cremació s'utilitza per a referir-se exclusivament als cossos inerts.

Les restes incinerades (també coneguts com a "restes" o simplement "cendres"), que no constitueixen un risc per a la salut, poden ser enterrats o enterrats en llocs commemoratius o cementiris, o poden ser retinguts per familiars i dispersos de diverses maneres. La cremació[3] és una alternativa en lloc de l'enterrament o altres formes d'eliminació en les pràctiques funeràries. Algunes famílies prefereixen tenir als difunts presents al funeral amb cremació a seguir; altres prefereixen que la cremació[4] passi abans del funeral o servei commemoratiu.

En molts països, la cremació es fa generalment en un crematori. No obstant això, en el subcontinent indi, especialment a l'Índia moderna i al Nepal, es prefereixen diferents mètodes, com la cremació a l'aire lliure.

Història

La cremació data d'almenys 42,000 anys enrere en el registre arqueològic, amb la Dama Mungo, les restes d'un cos parcialment cremat trobat en el Llac Mungo, Austràlia. Els fenicis alternaren la cremació amb altres mètodes, però van ser l'excepció en l'àmbit mediterrani. Per contra, la cremació va ser fomentada des dels inicis de l'hinduisme[5] i del jainisme que va ser influït per aquest.

Els anglosaxons van practicar la cremació, de vegades com a part de l'enterrament al mar i d'altres a terra però en general el costum va decaure a l'edat mitjana per influència de les religions del llibre, que prescrivien la conservació dels cossos per a l'altra vida. Per això a Europa no es va començar a donar de forma massiva fins a finals del segle xix per motius higiènics (malalties i cadàvers) i espai als cementiris.

Referències

  1. Cremació. Gran enciclopèdia catalana
  2. Cremation Equipment Operator Training Program, pàg.1. Matthews Cremation Division, 2006
  3. «La cremación aumenta».
  4. «Con qué hacer la cremación».
  5. Kochhar, Rajesh (2000), The Vedic People: Their History and Geography, Sangam Books

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9