Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Crema agra

Crema agra és una nata fresca fermentada per un bacteri, de la família dels lactobacils, que la fa més espessa, cremosa i gustosa, que també l'hi dona un lleuger gust agre, més pronunciat que el gust de la nata fresca.[1] Típicament conté entre 10 i 20% de greix làctic. Es fa servir com a component per lligar salses i té l'avantatge que a l'estat natural és espès sense batre.[2] Se'n pot fer una mantega, que té un gust diferent de la mantega normal.[3] Es pot comprar en comerços, però és fàcil fer-ne a partir de nata a la qual s'afegeixen els bacteris, provinents de sèrum de mantega o d'unes restes de crema agra, que es deixa fermentar unes 16 a 18 hores a temperatura ambient (20-24 °C). Després es pot conservar fresc (frigorífic) durant dues-tres setmanes, però no al congelador per evitar que se separi.[4] També es venen cultius iniciadors de fermentació.[5]

Als països anglosaxons és l'acompanyament tradicional de patates al caliu, sovint mesclat amb herbes com el cibulet, o amb formatge de cheddar.

Referències

  1. «crema agra». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 29 gener 2023].
  2. Trowbridge Filippone, Peggy. «What You Should Know About Sour Cream» (en anglès). The Spruce, 23-01-2017. [Consulta: 21 març 2017].[Enllaç no actiu]
  3. Massholdere, Frank. «Saure Sahne, Sauerrahm» (en alemany). Lebensmittellexikon, 23-01-2017. [Consulta: 21 març 2017].
  4. «Set aliments que mai hem de congelar». Nació Digital, 16-01-2017. Arxivat de l'original el 2017-03-22 [Consulta: 21 març 2017].
  5. «how to make homemade sour cream» (en anglès). Cultures for Health.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9