|
Crataegus
Crataegus és un gran gènere d'arbres i arbusts de la família de les rosàcies. Són originaris de les zones de clima temperat de l'Hemisferi nord. Als Països Catalans es troba l'espècie Crataegus monogyna arç blanc o espinalb,[1] a més de Crataegus granatensis,[2] en l'obaga de la serra d'Aitana. Així mateix es troba ocasionalment silvestre Crataegus x sinaica l'híbrid espontani de l'espinalb amb l'espècie oriental cultivada des d'antuvi com arbre fruiter, Crataegus azarolus.[2] Són arbusts o petits arbres de fins a 15 m d'alt,[3] tenen fruits en pom i normalment branques espinoses. Les fulles tenen una disposició en espiral. El nom llatí, crataegus, prové del grec antic κράταιγος (kràtaigos), que fa referència, precisament, a una espècie del gènere crataegus; etimològicament, prové dels mots κράτος (kratos), que significa 'força' (en referència a la duresa de la llenya), i un segon element que potser es relaciona amb αἴξ (aix) 'cabra'.[4][5] TaxonomiaLa taxonomia d'aquest gènere és complexa a causa de la facilitat de la hibridació natural entre les diferents espècies.[6] EspèciesDins del gènere Crataegus es reconeixen les 222 espècies següents:[7]
HíbridsS'han descrit els següents híbrids:[7]
UsosCulinarisEls fruits de l'espècie Crataegus pinnatifida (de la Xina) es fan servir en la cuina xinesa per a fer tanghulu (糖葫芦), melmelada, begudes alcohòliques, etc. Els fruits de Crataegus pubescens a mèxic es coneixen com a tejocotes i es mengen crus, en melmelada es col·loquen en les tradicionals piñatas Als Estats Units i Canadà també es mengen fruits de Crataegus. Les fulles són comestibles en amanida.[8] Ús medicinalEn afeccions cardíaques es fan servir extractes de fulles i flors.[9] Algunes espècies es fan servir de portaempelt per a fruiters. Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crataegus
|
||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve
