Crataegus és un gran gènere d'arbres i arbusts de la família de les rosàcies. Són originaris de les zones de clima temperat de l'Hemisferi nord.
Als Països Catalans es troba l'espècie Crataegus monogyna arç blanc o espinalb,[1] a més de Crataegus granatensis,[2] en l'obaga de la serra d'Aitana. Així mateix es troba ocasionalment silvestre Crataegus x sinaica l'híbrid espontani de l'espinalb amb l'espècie oriental cultivada des d'antuvi com arbre fruiter, Crataegus azarolus.[2]
Són arbusts o petits arbres de fins a 15 m d'alt,[3] tenen fruits en pom i normalment branques espinoses. Les fulles tenen una disposició en espiral.
El nom llatí, crataegus, prové del grec antic κράταιγος (kràtaigos), que fa referència, precisament, a una espècie del gènere crataegus; etimològicament, prové dels mots κράτος (kratos), que significa 'força' (en referència a la duresa de la llenya), i un segon element que potser es relaciona amb αἴξ (aix) 'cabra'.[4][5]
Taxonomia
La taxonomia d'aquest gènere és complexa a causa de la facilitat de la hibridació natural entre les diferents espècies.[6]
Espècies
Dins del gènere Crataegus es reconeixen les 222 espècies següents:[7]
Híbrids
S'han descrit els següents híbrids:[7]
- Crataegus × albanica Pojark.
- Crataegus × amicta Ashe
- Crataegus × anamesa Sarg.
- Crataegus × armena Pojark.
- Crataegus × bicknellii (Eggl.) Eggl.
- Crataegus × bornmuelleri Zabel ex K.I.Chr. & Ziel.
- Crataegus × brevipes Peck
- Crataegus × canescens (J.B.Phipps) T.A.Dickinson & E.Y.Y.Lo
- Crataegus × chersonensis K.I.Chr.
- Crataegus × cispontica Ufimov
- Crataegus × cogswellii K.I.Chr. & T.A.Dickinson
- Crataegus × collicola Ashe
- Crataegus × desueta Sarg.
- Crataegus × disperma Ashe
- Crataegus × dispessa Ashe
- Crataegus × fretalis Sarg.
- Crataegus × hudsonica Sarg.
- Crataegus × ideae Sarg.
- Crataegus × kennedyi Sarg.
- Crataegus × killinica K.I.Chr.
- Crataegus × knieskerniana Sarg.
- Crataegus × kyrtostyla Fingerh.
- Crataegus × lambertiana Lange
- Crataegus × laneyi Sarg.
- Crataegus × macrocarpa Hegetschw.
- Crataegus × maligna Sarg.
- Crataegus × media Bechst.
- Crataegus × ninae-celottiae K.I.Chr. & T.A.Dickinson
- Crataegus × notha Sarg.
- Crataegus × peloponnesiaca Byatt
- Crataegus × pilosa Sarg.
- Crataegus × pseudoazarolus Popov
- Crataegus × puberis Sarg.
- Crataegus × radnoti-gyarmatii Ker.-Nagy
- Crataegus × rubrinervis Lange
- Crataegus × rubrocarnea Sarg.
- Crataegus × rufula Sarg.
- Crataegus × rupicola Sarg.
- Crataegus × ruscinonensis Gren. & Blanc
- Crataegus × simulata Sarg.
- Crataegus × sinaica Boiss.
- Crataegus × spatiosa Sarg.
- Crataegus × stenosepala Sarg.
- Crataegus × suksdorfii (Sarg.) Kruschke
- Crataegus × vailiae Britton
- Crataegus × yosgatica K.I.Chr.
- Crataegus × zangezura Pojark.
Usos
Culinaris
Els fruits de l'espècie Crataegus pinnatifida (de la Xina) es fan servir en la cuina xinesa per a fer tanghulu (糖葫芦), melmelada, begudes alcohòliques, etc.
Els fruits de Crataegus pubescens a mèxic es coneixen com a tejocotes i es mengen crus, en melmelada es col·loquen en les tradicionals piñatas
Als Estats Units i Canadà també es mengen fruits de Crataegus.
Les fulles són comestibles en amanida.[8]
Ús medicinal
En afeccions cardíaques es fan servir extractes de fulles i flors.[9]
Algunes espècies es fan servir de portaempelt per a fruiters.
Referències
- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans 1980
- ↑ 2,0 2,1 Serra Laliga, Luis.. Estudio crítico de la flora vascular de la provincia de Alicante : aspectos nomenclaturales, biogeográficos y de conservación.. Editorial CSIC Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2000. ISBN 9788400096403.
- ↑ Phipps, J.B., O'Kennon, R.J., Lance, R.W. (2003). Hawthorns and medlars. Royal Horticultural Society, Cambridge, U.K.
- ↑ Puig, Guillem «Atzeroles, pomes exòtiques en miniatura». Fora Vila, 01-10-2023.
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1039. ISBN 9788441224223.
- ↑ «hawthorn» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 agost 2023].
- ↑ 7,0 7,1 «Aizoaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 21 agost 2023].
- ↑ Richard Mabey, Food for Free, Collins, October 2001.
- ↑ Pittler, M.H., et al. (2008). Hawthorn extract for treating chronic heart failure. Cochrane database of systematic reviews. 2008(1).
Enllaços externs
Bases de dades taxonòmiques | |
---|