Cortina (estri)Una cortina és una peça de tela, o un altre material destinada a bloquejar o enfosquir la llum, els corrents d'aire o l'aigua, en el cas d'una cortina de dutxa.[1] Una cortina també és la pantalla o teló mòbil d'un teatre que separa l'escenari de l'auditori o que serveix com a teló de fons.[1] Sovint es pengen cortines a l'interior de les finestres d'un edifici per bloquejar el pas de la llum. Per exemple, a la nit per ajudar a dormir, o per evitar que la llum s'escapi fora de l'edifici impedint que la gent de fora pugui veure l'interior, sovint per motius de privadesa. Les cortines tenen diverses formes, materials, mides, colors i patrons. Sovint tenen les seves pròpies seccions dins dels grans magatzems, mentre que algunes botigues es dediquen exclusivament a vendre cortines. Les cortines varien segons la tolerància al pas de la llum, el deteriorament de la llum ultraviolada, la retenció d'oli i la pols, l'absorció del soroll, la resistència al foc i la vida útil. Les cortines es poden accionar a mà, amb cordons, amb botons o amb ordinadors controlats a distància. Les mides d'una cortina per una finestra varien molt segons el tipus de cortina, la mida de la finestra i el tipus i el pes de la cortina. Les cortines són una forma de decorar les finestres i completen l'aspecte general de l'interior de la casa. Les cortines ajuden a controlar l'ambient i el flux de llum natural a l'habitació. L'efecte de les cortines es veu millor a la llum del dia i, amb un posicionament adequat de la llum interior, poden afavorir la decoració fins i tot a la nit.[2] Un cobriporta o tancaporta és una cortina portalera. HistòriaRomaA partir de proves trobades en jaciments d'excavacions a Olint, Pompeia i Herculà, les portieres, una cortina penjada sobre una porta, semblen haver estat utilitzades com a separadors d'habitacions a l'antiguitat clàssica. Els mosaics dels segles II al VI mostren cortines suspeses de varetes que abasten arcs.[3] AnglaterraA Anglaterra, les cortines van començar a substituir els porticons de fusta cap a finals del segle xvi.[4] A l'Anglaterra medieval, la primera forma de cobrir les finestres consistia en panells de cuir enfilats en varetes de ferro. Amb el temps, es van substituir per plafons de llana teixida. Durant el regnat d'Elisabet I, van començar a importar-se teles italianes del Renaixement decorades amb adorns, com brocats, velluts i domàs. Aquestes teles ornamentades, així com les decorades amb brodats crewel, es van utilitzar en cortines durant els períodes isabelí i jacobí anglesos. Els porticons de fusta massissa s'utilitzaven durant les estacions fredes.[5] Califat fatimítaAl Califat Fatimita, s'utilitzava una cortina coneguda com sitr ("vel") per ocultar el califa al començament d'una sessió d'audiència (majlis).[6] Un servent anomenat ṣāḥib al-sitr (o muṭawallī al-sitr) tirava llavors cap enrere per revelar el califa assegut al seu tron.[6] El sahib al-sitr també exercia les funcions de mestre de cerimònies i portador de l'espasa del califa, i sovint era triat entre mamluks de saqaliba procedència.[6] Tipus d'aïllamentLes cortines es poden fabricar amb diversos teixits gruixuts, cadascun amb un grau diferent d'absorció de la llum i qualitats d'aïllament tèrmic.[7] Per al màxim control de la temperatura, l'espai de la cortina a la finestra ha de ser petit, amb corrents de convecció mínims per sota o per sobre de la cortina. Diverses estructures arquitectòniques al voltant de la cortina poden minimitzar aquests corrents d'aire, però normalment només s'utilitzen per a la decoració i fan que les habitacions se sentin més acollidores. Una cortina pura o de xarxa és aquella que està feta de teixit translúcid, com ara un velo de polièster de teixit fluix, marqueseta o ninó fet de seda o niló, i puntes de cotó, etc.[8][9][10][11][12] Les cortines transparents permeten que la major part de la llum es transmeti a través del teixit, amb un teixit que proporciona un nivell bàsic de protecció UV alhora que manté la màxima visibilitat cap a l'exterior a través de la cortina. En les cortines transparents, durant el dia, la majoria de teixits transparents permetran que les persones de dins de la llar vegin la vista exterior alhora que impedeixen que les persones de fora de la llar vegin directament a la llar. A causa del teixit fluix dels teixits transparents, aquest tipus de cortines ofereixen molt poc aïllament tèrmic. Els teixits sense recobrir proporcionen el següent nivell d'aïllament tèrmic i d'absorció de la llum. Els teixits sense recobrir constitueixen la gran majoria dels teixits utilitzats en cortines i es componen d'un teixit estret, normalment una barreja de cotó/polièster, que és majoritàriament opac quan es veu a la llum ambiental. Els teixits sense recobrir proporcionen un nivell raonable d'aïllament tèrmic a causa dels seus teixits ajustats, però són massa prims per absorbir completament la llum forta. Com a resultat, quan les cortines fetes de teixits sense recobrir es tanquen per intentar bloquejar la llum solar directa, la llum encara serà visible a través de la cortina perquè els seus tèxtils són brillants. Els teixits recoberts consisteixen en un teixit estàndard sense recobrir amb un suport de goma opac aplicat a la part posterior del teixit per proporcionar una millor absorció de la llum. Per crear un teixit recobert, s'aplica un polímer de cautxú liquat en una sola capa a un teixit sense recobrir i, posteriorment, s'asseca mitjançant un corró escalfat, de la mateixa manera que una impressora làser aplica tòner a un full de paper abans de fusionar-lo. Un teixit que ha passat pel procés de recobriment una vegada es considera un teixit "revestit d'una passada", i pot absorbir aproximadament el 50-70% d'una font de llum directe. Per millorar l'absorció de la llum d'un teixit, és possible tornar a recobrir un teixit fins a un màxim de 3 passades, que es considera suficient per bloquejar el 100% d'una font de llum directa. La màxima absorció de la llum i l'aïllament tèrmic d'una cortina es crea mitjançant una cortina folrada, que normalment consisteix en un teixit sense recobrir a la part davantera per proporcionar l'aspecte i la sensació de la cortina, amb un teixit revestit separat a la part posterior per proporcionar les qualitats aïllants. El teixit recobert normalment es coneix com a folre, que simplement es refereix a un teixit recobert que no té cap color o patró en particular. Les cortines es poden subjectar amb cordons (un llaç de tela, corda, etc., col·locats al voltant d'una cortina per mantenir-la oberta cap a un costat; normalment es passa per un anell en un ganxo unit a la paret i subjecta amb un nus), botons o velcro (sovint adornat amb borles) o es pot tancar i obrir amb pals anomenats tiradors (varetes fetes de plàstic, fusta o metall que es poden estirar) o barres de cortina que s'enganxen al corredor o al primer ganxo. Un tap de ganxo de cortina és un dispositiu que s'utilitza per evitar que la cortina caigui de l'extrem del raïl de la cortina. Tot i que algunes cortines poden emprar sistemes de politges, no s'han de confondre amb persianes o cortines enrotllables. En general, es poden denominar tractaments de finestres, que són la coberta o modificació de la finestra, sovint amb l'objectiu de millorar l'estètica de la finestra i de l'habitació. EstilsLes cortines es poden utilitzar per donar un punt focal a una habitació. Hi ha almenys vint estils diferents de cortines.[13]
Cortina mosquiteraUna altra mena de cortina habitual en els vilatges i que se situen a l'entrada de les cases o dels establiments per a evitar que entrin les mosques i mosquits, són les cortines mosquiteres. Estan fetes amb múltiples peces de plàstic amb forma de macarró de la classe penne i un filferro amb forma de croc que les travessa per a poder agafar una peça amb l'altre. Amb aquestes peces es fan mantes tires fins a cobrir tota l'entrada. L'ús de mosquiteres s'ha demostrat eficaç en la lluita contra malalties transmeses per insectes, com ara la malària.[16][17] Altres significats
Galeria d'imatges
Referències
Vegeu també
|