Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Corberes

Per a altres significats, vegeu «Corberes (comarca natural)».
Plantilla:Infotaula indretCorberes
(oc) Corbièras
(ca) Corberes Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusregió natural de França
comarca d'Occitània
serralada Modifica el valor a Wikidata
Part deLengadòc Bas Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaPrepirineus Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAude (França) i Pirineus Orientals (França) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 50′ 27″ N, 2° 45′ 08″ E / 42.8408°N,2.7522°E / 42.8408; 2.7522
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud1.230 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altpuig de Bugarag Modifica el valor a Wikidata  (1.230 m Modifica el valor a Wikidata)
Materialroca sedimentària Modifica el valor a Wikidata

Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes que constitueixen un Parçan o comarca d'Occitània situat al Llenguadoc, i que històricament pertanyien a l'antic Vescomtat de Narbona. La seva vila principal és Lesinhan de las Corbièras.

Segons la proposta del diari Jornalet de divisió administrativa d'Occitània, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, el parçan de les Corberes estaria ubicat a la regió del Llenguadoc, subregió del Baix Llenguadoc.[1][2]

Oficialment, tots els municipis de la comarca occitana (incloent el Perapertusès) estan adscrits administrativament al departament de l'Aude, mentre que els de la sub-comarca nord-catalana, ho estan al dels Pirimeus Orientals.

Sub-comarques

La comarca occitana de les Corbièras ocupa gran part del territori muntanyenc al sud de l'antic vescomtat de Narbona. La zona històricament fronterera amb els comtats catalans es coneix com el Perapertusès (Tuissan en seria la vila principal), i és considerat una sub-comarca (sub-parçan) de les Corberes occitanes.

Al sud, les terres al peu de la serralada són dividides entre la Fenolleda i Rosselló, de Querbus fins a Espirà de l'Aglí, a més de dos pobles de l'Aude que se situen al vessant sud: Tuissan i Pasiòls.[3]

Ja al sud-est del massís, les muntanyes de les Corberes donen nom a una subcomarca nord-catalana, entre la plana del Rosselló i les valls de la Fenolleda, formada pels pobles de Espirà de l'Aglí, La Tor de França, Òpol i Perellós, Paretstortes, Vingrau, Estagell i Talteüll.[4][5]

Un altre sub-parçan de les Corberes occitanes, al nord del Perapertussès, són les terres del Termenès, que pren el seu nom del castell de Tèrme. És una antiga parròquia de la diòcesi de Narbona que comprenia les altes valls d'Orbiu i Verdoble. Limitava al nord amb la Val de Danha (diòcesi de Carcassona), al sud amb la Fenolleda i el Perapertussès, a l'oest amb Rasés, i a l'est amb el Narbonès pròpiament dit.

Val a dir que el 2021 es creà el Parc Natural-Regional Corberes-Fenolledès, cobrint una bona part del territori de les Corberes catalanes i occitanes (incloent el Perapertusès i el Termenès), així com de la Fenolleda i del País de Saut.

Les muntanyes

Partint del massís de Motomet amb el pic Berlès de 691 metres, la part sud constitueix el límit entre la Fenolleda i el Perapertusès, amb el coll de Sant Lluís de 687 metres, el puig de Bugarag de 1.231 metres (el punt més alt de les Corberes), el roc Serret de 960 metres (a l'est de les Gorges de Galamús) i la muntanya de Taug de 942 metres. A l'est les muntanyes són més baixes (el grup de muntanyes de Perellós, de 708 metres d'altura màxima), fins a arribar als estanys de la costa, com l'estany de Salses. Al nord es troba la muntanya d'Alaric, de 595 metres, que domina la vall baixa del riu Aude. Se les considera part dels Pirineus, zona axial de plegament varisc.

Vegeu també

Referències

  1. «Las encontradas d’Occitània» (en occità). Jornalet, 12-06-2016. [Consulta: 6 gener 2025].
  2. «Lo trabalh de recuperacion de las encontradas d’Occitània contunha» (en occità). Jornalet, 30-10-2016. [Consulta: 6 gener 2025].
  3. «GGCC - les Corberes». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 23 desembre 2008].
  4. «Corberes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «GGCC:Rosselló». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 23 desembre 2008].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9