Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Conquesta

Conquesta d'un territori i la seva població

Una conquesta és el procés de fer propi quelcom (un poble, un país, un territori, etc.), per part d'una persona o institució, per la força de les armes. En altres paraules, és la subjugació militar d'una població per la força de les armes. El mot català "conquesta" és el participi femení de "conquistar", que prové del llatí conquirĕre, amb el mateix significat. La primera font coneguda és del segle xiii, per Bernat Desclot.A moltes civilitzacions es produeix mitjançant guerres a gran escala i alguns dels resultats més habituals són l'expropiació de territoris, el pillatge, violacions a dones i esclavatge. A més, freqüentment, els conqueridors s'apoderen de la cultura, usos i costums dels súbdits conquerits. El dret de conquesta és el dret que té un conqueridor d'un territori pres d'aquesta manera. Alguns models econòmics (com l'imperial o el feudal) i el pillatge són dos motors que solen portar a polítiques de conquestes. D'altra banda, les conquestes han estat una de les causes més comunes de migració humana.[1][2][3][4][5][6]

Entrada dels conqueridors a la capitulació del poble

Les conquestes produeixen una nova separació entre classes socials i drets, els conqueridors i els conquerits, que no tenen per què ser al mateix territori. Sovint la seva relació es torna entre persones més o més lliures o independents i esclaus o serfs. Els esclaus podien ser forçats a treballar per les classes dominants, al poder a causa directa o indirecta de les conquestes i per les quals la guerra era el seu negoci principal. L'estat sorgia com a producte d'aquesta guerra i la pau era forçada per la dominància dels conqueridors envers els conquerits. Molts sistemes econòmics es basaven en l'esclavatge i aturar les conquestes va suposar un col·lapse del model. Més tard, s'han usat mètodes de dominació econòmics i fiscals. A partir de l'edat moderna, amb la revolució industrial i la consegüent aparició de nous models econòmics, com el capitalisme, les conquestes responen sobretot a l'explotació de recursos naturals, mentre altres formes de guerres serveixen per a alimentar la indústria de l'armament, per exemple, i altres mètodes més sofisticats que inclouen violència, política i poder econòmic, s'usen per a subjugar poblacions i augmentar, o almenys mantenir, la riquesa dels poderosos.[7][8][9][10][11]

Vegeu també

Referències

  1. Dale Miquelon,Society and Conquest, 1977. ISBN 0-7730-3132-4 (anglès)
  2. David Day,Conquest: How Societies Overwhelm Others, 2008. ISBN 0-19-923934-7 (anglès)
  3. H. Spencer,Principles of Sociology I , 1969. ISBN 0-208-00849-7 (anglès)
  4. E. Jenks, The State and the Nation, 1919. (anglès)
  5. C. Wissler, Man and Culture, 1923. (anglès)
  6. A. Howitt, Native Tribes, 1010. (anglès)
  7. L. Gumplowicz, Der Rassenkampf, 1909. (alemany)
  8. G. Keller,Homeric society, 1902. (anglès)
  9. H. Nieboer,Slavery as an industrial system, 1900. (anglès)
  10. S. Boyden, Western civilization in biological perspective. Patterns in Biohistory., 1987. ISBN 0198577427 (anglès)
  11. J. Xercavins i E. Carrera, Sostenibilitat, globalització i medi ambient, 1998. ISBN 84-8301-278-2 (català)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9