Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Conjectura de Kepler

La Conjectura de Kepler és una conjectura ideada pel matemàtic i astrofísic alemany Johannes Kepler (1571-1630), el 1611. La conjectura diu que si apilem un conjunt d'esferes iguals, la densitat màxima es pot assolir amb una estructura piramidal de les esferes. Aquesta densitat equivaldria a un 74,04%.

Dibuix de Strena Seu de Nive Sexangula, publicat per Johannes Kepler el 1611. El traçat mostra la Conjectura de Kepler gràficament.

Conjectura

La conjectura es pot explicar si ens imaginem un contenidor i un conjunt d'esferes iguals, suficients com per emplenar el contenidor. Per tal de poder col·locar el major nombre d'esferes possible a dins del contenidor, hem de realitzar un càlcul perquè les esferes estiguin empaquetades com més a prop les unes de les altres, per tal d'ocupar el mínim d'espai possible. L'experimentació demostra que llançar les esferes de manera aleatòria a dins del contenidor ens dona una densitat d'un 65%. No obstant, la Conjectura de Kepler ens demostra que, si col·loquem les esferes de la capa inferior del conjunt de forma hexagonal, i després seguim col·locant les esferes partint des dels punts més inferiors de la primera capa, podem obtenir l'empaquetament més compacta possible de les esferes. La densitat de l'empaquetament keplerià seria de:

Història

El 1611, el matemàtic alemany Johannes Kepler postulà que hi havia una raó per la qual els mercaders apilaven la seva fruita de forma piramidal, i que aquesta estructura era la que permetia que els conjunts de fruita ocupessin menys espai. El 1998, el matemàtic anglès Thomas Hales anuncià que havia demostrat la veracitat de la Conjectura de Kepler.[1] Una comunitat de matemàtics que va comprovar la feina de Hales va anunciar que estaven "un 99% segurs" que la demostració era correcta, però que no podien garantir la veracitat dels càlculs informàtics. Per aquesta raó, la Conjectura de Kepler podria passar a ser un teorema en el futur.[2]

Problemes relacionats

  • El teorema de Thue
  • La conjectura del rusc hexagonal
  • La conjectura dodecahedral
  • El problema Kelvin (Estructura de Weaire-Phelan)
  • Empaquetament d'esferes en dimensions més altes: en 2016, Maryna Viazovska va anunciar proves en l'empaquetament d'esferes perfectes en les dimensions de 8 i 24. No obstant això, la qüestió de l'empaquetat òptim de l'esfera en dimensions diferents a 1, 2, 3, 8 i 24[3] és encara oberta.
  • La conjectura d'empaquetament d'Ulam

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9