Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Comtat de Basàs

Plantilla:Infotaula geografia políticaComtat de Basàs
Tipuscomtat Modifica el valor a Wikidata
Localització

El comtat de Basàs (Vasats) o Comtat de Basadès o Vasadès (en francès Bazas o Basadois) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a Gascunya, a l'oest del Comtat d'Agen o Agenès i al sud-est del Comtat de Bordeus.

Sanç IV de Gascunya va cedir els pagus d'Agenès (comtat d'Agen) amb el paus del Condomès annex, i el pagus de Basadès (Comtat de Basàs) al seu fill Gombau, esmentat també com a Garcia, que va renunciar en una data no coneguda però propera al 992, per abraçar la vida religiosa i va ser bisbe d'Auch (va deixar dos fills, un dels quals, Hug, fou comte de Condom i també bisbe); el 992 s'esmenta com a comte d'Agen, que devia incloure també el Basadès, a Garcia Donat, fill de Donat i net de Sanç IV, tronc dels senyors de Doazit extints el 1423; sembla que el comtat va tornar a la branca principal representada pel germà de Gombau, Guillem I (duc de Gascunya del 977 al 997), que portava els títols de comte de Basàs i Agen, i que a la seva mort el va transferir al seu fill Bernat I, i aquest al seu fill Guillem II. A la seva mort vers el 1027 sense successió, el ducat gascó amb els comtats annexes d'Agen (Agenès) i Bordeus van passar al seu germà Sanç VI (1027-1032) i el comtat de Basàs ja no s'esmenta més, havent quedat segurament integrat dins l'Agenès.

Llista de comtes

  • Gombau 977-c. 992
  • Garcia Donat c. 992-?
  • Guillem I de Gascunya ?-997
  • Bernat II (I de Gascunya) 997-1010
  • Guillem II de Gascunya 1010-1027
  • Part de l'Agenès des 1027
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9