Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Comptador

Per a altres significats, vegeu «Comptador (desambiguació)».
Comptador síncron de 4 bits

En electrònica digital, un comptador (counter en anglès) és un circuit seqüencial construït a partir de biestables i portes lògiques capaç de realitzar el còmput dels impulsos que rep a l'entrada destinada a aquest efecte, emmagatzemar dades o actuar com a divisor de freqüència. Habitualment, el còmput es realitza en un codi binari, que sovint serà el binari natural o el BCD natural.[1]

  • Segons la forma en què commuten els biestables, es pot parlar de comptadors síncrons (tots els biestables commuten alhora, amb un senyal de rellotge comú) o asíncrons (el rellotge no és comú i els biestables commuten un darrere l'altre).
  • Segons el sentit del compte, es distingeixen en ascendents, descendents i UP-DOWN (ascendents o descendents segons el senyal de control).
  • Segons la quantitat de nombres que poden comptar, es pot parlar de comptadors binaris de n bits (compten tots els nombres possibles de n bits, des de 0 fins 2n-1), comptadors BCD (compten del 0 al 9) i comptadors Mòdul N (compten des del 0 fins al N-1.

El nombre màxim d'estats pels quals passa un comptador s'anomena mòdul del comptador. Aquest nombre està determinat per l'expressió 2n, on n indica el nombre de bits del comptador. Exemple, un comptador de mòdul 4 passa per 4 estats, i comptaria del 0 al 3. Si necessitem un comptador amb un mòdul diferent de 2n, el que farem és afegir un circuit combinacional.

Nota

  1. Martin U. Reissland. Electrical measurements: fundamentals, concepts, applications. bohem press, 1989, p. 229–. ISBN 9788122400724 [Consulta: 4 juny 2011]. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9