Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Complement predicatiu

El complement predicatiu és un complement propi de la sintaxi tradicional. Té les característiques següents:

  • Exerceix sempre una doble funció: una de complement verbal de manera i una altra d'atributiva referida al subjecte o al complement directe.[1] És, doncs, un complement de doble atribució.[2]
  • S'adjunta a un verb predicatiu en funció atributiva (no copulatiu).
  • Sempre és un complement del nom (CN), o sigui, un adjectiu o un sintagma adjectival, o un participi en funció adjectiva, o un Sintagma preposicional, o un nom
  • El CPred mai és un adverbi ni un sintagma adverbial.

Les estructures del CPred poden ser:

  • Sintagma nominal (SN): «Considerava aquell seu amic un pobre home»
  • Adjectiu o participi: «En Carles s'ha tornat antipàtic», «Hem quedat bocabadats»
  • Preposició (per/de/com (a) + SN): «L'han pres per espia», «La tracten de reina», «El vol com a soci»
  • Preposició + oració subordinada substantiva: «M'han pres pel que no sóc».


No s'ha de confondre el complement predicatiu amb un CN com La casa negra es va ensorrar, ja que no fa referència al verb sinó només al nom al qual acompanya casa.

Proves per a no confondre el complement predicatiu amb el complement circumstancial de manera ni amb l'atribut:

  • S'ha de mirar si és un sintagma adjectival o verbal.
  • S'ha de comprovar si el verb és copulatiu (ser, estar, semblar o paréixer) o predicatiu (la resta de verbs).
  • Si el verb és copulatiu, el sintagma adjectival que acompanyi al verb serà un atribut.
Ex. L'Anna és una noia molt intel·ligent.
  • Si el verb és predicatiu, s'ha de fer la prova de concordança, és a dir, hem de passar el verb i el subjecte al singular o al plural depenent de la situació en la qual es trobin.
Ex. Els nens fan els deures tranquils.
El nen fa els deures tranquil. Tranquil i tranquils són el complement predicatiu de l'oració.
  • Si hi ha un complement que, aparentment, pot ser un complement predicatiu, per comprovar si ho és o no fem la prova. Si aquest no varia, serà un complement circumstancial de manera. A continuació se'n mostra un exemple:
Ex. Els nens fan els deures tranquil·lament.
El nen fa els deures tranquil·lament.

En aquest últim exemple, el complement circumstancial és un sintagma adverbial i no un sintagma adjectival.

Referències

  1. «EL COMPLEMENT PREDICATIU». [Consulta: 18 abril 2019].
  2. «predicatiu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2019].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9