Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Comerç just

El comerç just és una forma alternativa de comerç que té com a objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics industrialitzats (els consumidors) i els països en via de desenvolupament (els productors).[1] La xarxa de comerç just està formada per associacions, ONG's, cooperatives, empreses, artesans… i es basa en les normes següents:[2]

  • Assegurar als treballadors uns doblers justos per la feina que fan.
  • No acceptar que els nens facin feina, rebuig a l'explotació infantil.
  • Igualtat entre homes i dones.
  • Afavorir la realització de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat.
  • Ser respectuosos amb el medi ambient.
  • No privilegiar els cultius d'exportació en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la població.
  • Estructures democràtiques.

Segons Intermón Oxfam, per cada paquet de cafè d'una marca convencional venut a un preu de 1,95 € en preus de 2010, el productor de cafè a Etiòpia guanya uns 19 cèntims d'euro. Quan aquest mateix paquet és de comerç just, el productor guanya 48 cèntims i, a més a més, es beneficia de dividends, primes socials, formació i crèdits.[3]

Història

Les primeres organitzacions de comerç just neixen a meitat dels anys seixanta del segle xx amb les primeres organitzacions a Bèlgica i als Països Baixos. En els anys setanta aquests primers grups es van seguir desenvolupant al mateix temps que venien productes elaborats pels camperols i artesans dels països del sud denunciaven les injustícies del model comercial internacional. Als anys vuitanta es consoliden les organitzacions importadores i augmenten les botigues de comerç just com a canal habitual de distribució. L'any 1989 es va crear la Federació Internacional de Comerç Alternatiu (IFAT) amb la voluntat de reunir a organitzacions del nord i grups productors del Sud sota una mateixa coordinadora. Als anys noranta la pràctica del comerç just es va estendre i es va configurar com un moviment que integra ONG, botigues, importadores i distribuïdores. N'és un exemple la xarxa d'Intermón Oxfam, amb més de trenta botigues a Espanya.[4]

Vegeu també

Referències

  1. «Comerç just». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Què és el Comerç Just». Som Comerç Just i la Banca Ètica, 04-02-2013. Arxivat de l'original el 2019-07-09. [Consulta: 9 juliol 2019].
  3. «El cafè que no treu la son». Revista IO, núm.19, 9-2010, pàg. 24.
  4. «Comerç just». Intermón Oxfam. [Consulta: 28 febrer 2012].

Bibliografia

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9