Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Comburent

Símbol de perillositat O, indicant la presència de comburents

Es denomina comburent la substància que participa en la combustió. El comburent oxida el combustible i aquest redueix el comburent. Així doncs, el comburent és l'agent oxidant (es redueix) mentre que el combustible és el reductor (s'oxida). Un comburent típic és l'aire o l'oxigen contingut en aquest, de totes maneres també té altres compostos químics que poden obrar com a comburents com és el cas del fluor (F₂) o en menor mesura el clor (Cl₂). Aquest terme s'usa per extensió a qualsevol mitjà en el qual és possible la ignició o combustió, essent un dels costats del diagrama d'Ostwald.

Com per exemple: Pólvora dins d'un cartutx, fluor...

Oxigen

El comburent per antonomàsia és l'oxigen, sovint es troba en l'aire amb una concentració percentual en volum aproximada del 21%. Tots els comburents tenen en la seva composició oxigen disponible, ja sigui en forma d'oxigen molecular (O₂), com a ozó (O₃) o diversos òxids (KNO₃) o oxoàcids que cedeixen l'oxigen en el moment de la combustió. Perquè es produeixi la combustió és necessària la presència d'una proporció mínima d'oxigen, que per regla general va de 5% fins a 15%. En situacions on no existeix oxigen atmosfèric, o on es desitja una combustió forta i molt energètica, es pot usar oxigen gasós o líquid, com és en el cas dels coets usats en els transbordadors especials, o bé diversos tipus de comburents compostos. Per exemple en la combustió de la pólvora dins d'un cartutx, l'oxigen és aportat per una sal d'un oxoàcid, tal com el nitrat de potassi o el clorat potassi. I en entrar en contacte amb altres originen una reacció fortament exotèrmica.

Propietats del comburent

Per a les combustions controlades i tan completes com sigui possible és necessari tenir en compte diferents variables que entre en la combustió, així doncs cal definir prèviament alguns conceptes relacionats amb el comburent, suposant que aquest és l'oxigen de l'aire:

Aire teòric o requerit: és la quantitat d'aire que conté l'oxigen teòric.

Oxigen teòric: són els mols (procés intermitent) o la velocitat del flux molar (procés continu) d'oxigen que es necessiten per a efectuar la combustió completa del combustible en el reactor, suposant que tot el carboni del combustible s'oxida per a formar CO₂ i H₂O.

Excés d'aire: és la quantitat d'aire en excés respecte al teòric o requerit para una combustió completa. Per al seu càlcul es poden utilitzar les següents expressions:

% d'excés d'aire = (O₂ que entra al procés - O₂ requerit) / O₂ requerit x 100

% d'excés d'aire = O₂ d'excés / (O₂ d'entrada - O₂ d'excés) x 100


Pels càlculs d'aire teòric i aire en excés cal tenir clar els següents conceptes:

a) L'aire teòric requerit per a cremar una certa quantitat de combustible no depèn de la quantitat que realment es crema. El combustible pot reaccionar parcialment i pot cremar-se parcialment per formar CO i CO₂ però l'aire teòric és aquell que es requeriria per a reaccionar amb tot el combustible per formar només CO₂.

b) La valor del percentatge d'aire en excés depèn només de l'aire teòric i de la velocitat d'alimentació d'aire i no de quant O₂ es consumeix en el reactor.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9