Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Comayagua

Aquest article tracta sobre el departament. Vegeu-ne altres significats a «Comayagua (ciutat)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaComayagua
Imatge
TipusDepartaments d’Hondures Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 14° 27′ N, 87° 38′ O / 14.45°N,87.64°O / 14.45; -87.64
EstatHondures Modifica el valor a Wikidata
CapitalComayagua Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població493.466 (2013) Modifica el valor a Wikidata (96,3 hab./km²)
Llengua utilitzadalenca
castellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície5.124 km² Modifica el valor a Wikidata
Creació1825 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2HN-CM Modifica el valor a Wikidata

Comayagua és un dels 18 departaments en què es divideix la República d'Hondures. La creació del departament es va produir el 1825. La capçalera del departament és la ciutat de Comayagua, que fins al 1880 va ser la capital d'Hondures.

El departament té una superfície total de 5.196 km² i el 2005 tenia una població estimada de 390.643 persones. A més compta amb al Base Aèria Soto Cano o "Palmerola", una base militar dels Estats Units

Història

El departament de Comayagua, el nom del qual significa en lenca "erm abundant d'aigua", és un dels set departaments originals en què es va dividir l'Estat d'Hondures. Aquesta divisió política es va dur a terme el 28 de juny de 1825, sota el govern del Cap d'Estat, Dionisio de Herrera.

En aquella data, al costat de Comayagua es van crear els departaments de Choluteca, Tegucigalpa, Gràcies, Santa Bàrbara, Yoro i Olancho. En la primera divisió política, Comayagua va quedar compost de dos partits, el de Comayagua i el de Goascorán.

En 1834, durant el govern de Joaquín Rivera Bragas el territori hondureny es va reduir de set a quatre departaments (Olancho, Santa Barbara, San Pedro, i Choluteca). Amb aquesta divisió el departament de Comayagua va desaparèixer i va passar a formar part del departament de San Pedro.

En 1869, sota el govern del general José María Medina, Hondures va ser dividida en 11 departaments. Comayagua va reprendre la seva posició departamental, però amb la creació del departament de la Paz aquest es desmembrà de Comayagua. Van passar a formar part de la Pau, "els cercles governatius de la ciutat d'aquest nom, Marcala, Laman, Aguanqueterique i Reitoca, que abans corresponien al de Comayagua."

El 18 de juny de 1877 durant el govern del president, Marco Aurelio Soto es van annexar a Comayagua els pobles de Lamaní i San Sebastián, quedant el nucli de Yarumela en el veí Departament de la Paz.

Municipis

Organización territorial del Depto. de Comayagua
N.º Municipi Superfície (km²) Població Mapa administratiu
1. Comayagua 831.9 118,406 Mapa administratiu de Comayagua
2. Siguatepeque 606.5 60,000
3. El Rosario 281.3 26,065
4. San Jerónimo 237.4 21,163
5. Esquías 122.1 14,380
6. La Trinidad 93.8 4,654
7. Ojo d'Agua 261.4 21,163
8. San José de Comayagua 111.7 6,727
9. Minas d'Oro 397.0 12,571
10. San José del Potrero 205.5 6,039
11. San Luís 122.1 7,158
12. Taulabé 219.6 23,362
13. Meámbar 399.0 12,195
14. La Libertad 315.2 21,312
15. Las Lajas 95.0 7,766
16. Humuya 54.7 1,351
17. Ajuterique 61.9 11,374
18. Lejamaní 23.9 5,246
19. Lamaní 303.3 6,303
20. Villa de San Antonio 342.1 22,516
21. San Sebastián 97.1 12,195

Diputats

Comayagua té un nombre de 7 diputats representants del poble davant el Congrés Nacional d'Hondures.

Vegeu també

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9