|
Comanador militar
El comanador militar[1] era el càrrec que tenia la missió de brindar seguretat militar als servents que se li havien encomanat. El règim de comanadoria hispana té uns orígens que es remunten a la Reconquesta (722 - 1492). Cada vegada que un territori era conquerit als sarraïns quedava encomanat de per vida al seu alliberador, el príncep o cavaller que el recuperava amb la seva tropa, qui a partir de la comanda passava a dir-se comanador. La tropa estava formada per soldats que, generalment, eren membres del servei personal del rei o senyor feudal, d'una lleva o bé mercenaris, i adquirien el dret a una porció de la terra recuperada (per ocupar-la en caràcter d'usdefruit vitalici) dins de la jurisdicció que el rei havia donat a la comanda. El rei conservava la propietat de la terra i, al mateix temps, tots eren vassalls del pontificat de Roma. En l'esquema tributari, tots li pagaven tribut al comanador, a l'església i al rei. Així mateix, van existir comandes on els habitants musulmans es van haver de convertir obligatòriament al cristianisme. Vegeu tambéReferènciesBibliografia
|
