La comèdia-ballet és un drama, musical i coreogràfic creat per Molière per a la seva obra Les Fâcheux.[1] Barrejant música i dansa en una acció única —al contrari de l'òpera-ballet, que concedia més importància a la composició—, la comèdia-ballet es basa en successos contemporanis i mostra personatges comuns de la vida quotidiana. El matrimoni n'era, sovint, el tema central.[2]
El trio format per Molière, Lully i Pierre Beauchamp van crear una mitja dotzena d'obres d'aquest gènere, que es pot considerar com un precedent de l'actual musical.[2] Després de la defunció del compositor Lully el 1687, el gènere va perdre força fins a desaparèixer del tot. No obstant, gairebé un segle més tard, un altre gran músic francès, Jean-Philippe Rameau, encara componia en aquesta forma alguna de les seves obres.
Principals comèdies-ballet representades a França
Data
|
Obra
|
Coreografia
|
Música
|
Dramaturg
|
1661
|
Els Fâcheux
|
Pierre Beauchamp
|
Jean-Baptiste Lully
|
Jean-Baptiste Poquelin (Molière)
|
1664
|
Le mariage forcé
|
Pierre Beauchamp
|
Jean-Baptiste Lully
|
Jean-Baptiste Poquelin (Molière)
|
1665
|
L'Amour médecin
|
Pierre Beauchamp
|
Jean-Baptiste Lully
|
Jean-Baptiste Poquelin (Molière)
|
1668
|
George Dandin
|
Pierre Beauchamp
|
Jean-Baptiste Lully
|
Jean-Baptiste Poquelin (Molière)
|
1669
|
Monsieur de Pourceaugnac
|
Pierre Beauchamp
|
Jean-Baptiste Lully
|
Jean-Baptiste Poquelin (Molière)
|
1670
|
Les amants magnifiques
|
Pierre Beauchamp
|
Jean-Baptiste Lully
|
Jean-Baptiste Poquelin (Molière)
|
1670
|
Le Bourgeois gentilhomme
|
Pierre Beauchamp
|
Jean-Baptiste Lully
|
Jean-Baptiste Poquelin (Molière)
|
1672
|
Le mariage forcé (segona versió)
|
Pierre Beauchamp
|
Marc-Antoine Charpentier
|
Jean-Baptiste Poquelin (Molière)
|
1673
|
Le Malade imaginaire
|
Pierre Beauchamp
|
Marc-Antoine Charpentier
|
Jean-Baptiste Poquelin (Molière)
|
1679
|
Le Sicilien
|
|
Marc-Antoine Charpentier
|
Jean-Baptiste Poquelin (Molière)
|
|
1744
|
La Princesse de Navarre
|
|
Jean-Philippe Rameau
|
François Marie Arouet (Voltaire)
|
Referències