Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Colonització de Mercuri

Mercuri va ser suggerit com un possible blanc per a la colonització espacial del sistema solar interior, juntament amb Mart, la Lluna, i el Cinturó d'asteroides. Aquestes colònies estarien obligades a romandre en les regions polars a causa de les altes temperatures que registra el planeta durant les hores del dia, encara que incursions en altres parts del planeta serien factibles utilitzant equips apropiats, traspassant el terminador lleugerament les característiques de les quals s'aproximarien a les polars o durant la nit.

Avantatges

Similitud amb la Lluna

Com la Lluna, Mercuri no té una atmosfera significativa, està relativament proper al Sol, realitza revolucions lentes amb una petita inclinació del seu eix. Per aquesta similitud, molts creuen que la colonització de Mercuri podria ser duta a terme amb la mateixa tecnologia i equipament necessaris per a la colonització de la Lluna.

Gel a cràters polars

Imatge radar del pol nord de Mercuri

Malgrat la seva proximitat al Sol, l'existència de dipòsits de gel a les àrees polars de Mercuri és una teoria, el que els convertiria en la millor elecció per a un assentament humà. Les àrees polars a més no patirien l'extrema variació de la temperatura entre el dia i la nit, a la qual està exposada la resta de la superfície de Mercuri.

Energia Solar

En ser el planeta més proper al Sol, Mercuri té una àmplia quantitat dels recursos energètics del Sol. El Sol des de Mercuri és 11 vegades més brillant que des de la Terra, la seva constant solar és de 9.13 kW/m², 6.5 vegades la de la Terra o la Lluna. Com que la inclinació del seu eix de rotació relatiu a la seva òrbita és tan baixa (aproximadament 0.01 graus), hi ha la possibilitat que existeixin els anomenats punts de llum eterna, similars a aquells presents a la Lluna. Els punts alts localitzats en els pols del planeta estan irradiats contínuament pel Sol. Fins i tot, encara que no existissin, es podrien construir en torres, o estacions de recol·lecció situades al voltant d'un pol que podrien ser connectades en un anell, assegurant així subministrament d'energia de manera contínua.

Recursos d'importància

Hi ha prediccions que indiquen que el sòl de Mercuri pot contenir grans quantitats d'Heli-3, que podrien convertir-se en una important font d'energia neta a la Terra, i conductor de la futura economia del Sistema solar. També, podria haver minerals disponibles per ser extrets, potser per construir estacions espacials en una òrbita baixa entorn del Sol que servirien com a establiments per a activitats amb gran intensitat d'energia.

Gravetat considerable

Mercuri és més gran que la Lluna (amb un diàmetre de 4879 km contra 3476 km) i té una gran densitat a causa de la gran presència de ferro. Com a resultat, la gravetat a la superfície de Mercuri és de 0.377 g, més del doble que la lunar, de 0,1654 g, i similar a la gravetat a la superfície de Mart. Com que hi ha evidència de problemes de salut relacionats amb l'exposició perllongada a la baixa gravetat, Mercuri pot ser més atractiu que la Lluna per ser habitat a llarg termini.

Desavantatges

La falta d'una atmosfera important, a prop del Sol, un llarg dia solar (176 dies terrestres) condueixen a importants reptes per a qualsevol futur assentament humà. Fora de la possibilitat de l'existència de gel en els pols, és poc probable que hi hagi al planeta els elements necessaris per a la vida, i tots haurien de ser importats. L'escassa distància de Mercuri del Sol fa que l'atracció exercida pel Sol sigui més gran, on requereix un més gran canvi de velocitat que el que requereix per uns altres planetes per viatjar cap i des de Mercuri. Òrbites d'assistència gravitatòria fent servir a Venus es van emprar en el passat per arribar Mercuri.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9