Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Codomini

Visualització d'una funció f des de X cap a Y. L'àrea més petita de dins de Y és el recorregut de f. Y és el codomini de f.

En matemàtiques, el codomini o conjunt d'arribada d'una funció f : XY és el conjunt Y. En aquest cas, el domini de f és el conjunt X.

El recorregut de f és el conjunt f(X) definit com a { f(x) ∈ Y : xX }. D'aquestes definicions se'n desprèn que el recorregut f(X) és sempre un subconjunt del codomini de f.

Exemples

Com a exemple, sia la funció f una funció definida al conjunt dels nombres reals:

El codomini de f és , però clarament f no té com a imatge cap nombre negatiu. Per tant, el recorregut de f és el conjunt , és a dir, l'interval [0,∞) on:

Es pot definir una altra funció g així:

Mentre que f i g produeixen el mateix nombre com a imatge de qualsevol valor x, no són, des del punt de vista modern, la mateixa funció perquè tenen diferents codomins. Per a veure el perquè, suposeu que es defineix una tercera funció h:

.

Ara, definint la composició de funcions

,
.

Com es pot veure, no té sentit. Suposeu (tal com cal, tret que explícitament s'estableixi altra cosa) que no se sap quin és el recorregut de ; només se sap que pot ser . Però això és un problema a causa del fet que l'arrel quadrada dels nombre negatius no està definida en el conjunt dels reals. Ara es té un problema perquè la funció h, quan es compon amb la funció f, podria rebre un argument que no pot gestionar.

Aquesta manca de claredat ha de ser evitada en treballs formals. La composició de funcions, per això, requereix que el codomini de la funció de la banda dreta de la composició (no el seu recorregut, que és una conseqüència de la funció i es diu que és indeterminat a nivell de la composició) ha de ser el mateix que el domini de la funció del cantó esquerre.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9