Els còdiums (Codium) son un gènere d'algues verdes pertanyent a la família de les codiàcies (Codiaceae).[1] Té unes 50 espècies distribuïdes per tot el món.[2] L'espècie Codium vermilara es diu peluqueta,[3] o bé perruca o perruqueta al Penedès i Torredembarra,[4] mentre que el Codium bursa s'anomena boina o beca, i el Codium fragile són coneguts com a fideus.[3]
Descripció
El gènere té dues formes de tal·lus, erectes o prostrats. Les plantes són erectes dicotòmicament ramificades de fins a 40 cm de llarg amb branques que formen una estructura esponjosa compacta, no calcària. Les branques finals formen una capa superficial de teixit en estacada com a escorça d'utricles. Enes espècies amb tal·lus prostrats o globulars amb una superfície vellutada, les branques terminals formen una escorça tancada d'utricles.[5]
La boina o beca (Codium bursa) és una especia que es pot trobar al Mediterrani occidental i a l'Atlàntic oriental i, per tant, es troba a les aigües dels Països Catalans i a diversos indrets de la Península Ibèrica. Son una espècia verda esfèrica vellutada, i amb el temps s'enfonsa pel mig i es fa aplanada com un disc, cosa que li dona la imatge de boina. Pot assolir fins a 40 cm de diàmetre. Viu sobre les roques del fons marí fins a 10 m de fondària,[7] o fins als 45 metres, d'acord amb algunes pàgines.[8] Es pot trobar, arrencada del fons, flotant per aigües somes, o bé arribades a les platges.[3][9][10]
Consum
L'espècie Codium tomentosum exposada a la venda en una peixateria d'Espanya.
Algunes espècies es poden menjar crues, en amanides, amaniments, aminada russa i salpicons, o acompanyant sashimis, tatakis, tàrtars, ceviches, usuzukuris i makis. Adobades aporten gran aroma. Poden usar-se com a guarnició de sopes o cremes fredes. Tal com l'ogonori, ofereix cremositat i forta sabor en arrossos, paelles, fideuà, risottos i guisats mariners.
↑E. M. Burrows. Seaweeds of the British Isles. Volume 2. Chlorophyta. Natural History Museum, London, 1991. ISBN 0-565-00981-8.
↑Abbott, Isabella A. «Food and food products from seaweeds». A: Algae and human affairs. Cambridge University Press, Phycological Society of America, 1989, p. 141. ISBN 9780521321150.
↑Toni Llobet i François; Jenar Fèlix Franquesa: Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus, Brau Edicions, 2008, p. 93
↑Toni Llobet i Enric Ballesteros: "125 animals i algues del litoral de Catalunya que cal conèixer". Miniguies del camp. Desplegable plastificat d'Oryx i Cossetània Edicions
Bibliografia
Guiry, M.D. & Guiry, G.M. «Genus: Codium taxonomy browser». AlgaeBase version 4.2 World-wide electronic publication, National University of Ireland, Galway, 2007. [Consulta: 24 setembre 2007].
O. Morton «Some interesting records of algae from Ireland». Ir. Nat. J., 19, 1978, pàg. 140–242.
O. Morton. Marine Algae of Northern Ireland. Ulster Museum, Belfast, 1994. ISBN 0-900771-28-8.
O. Morton «The marine macroalgae of County Donegal, Ireland». Bull. Ir. Biogeog. Soc., 27, 2003, pàg. 3–164.
Hilda M. Parkes «Records of Codium species in Ireland». Proc. R. I. A., 75, B, 1975, pàg. 123–134.
P. C. Silva «The dichotomous species of Codium in Britain». Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 24, 1955, pàg. 565–577. DOI: 10.1017/S0025315400008821.
P. C. Silva & D. E. G. Irvine «Codium amphibium: a species of doubtful validity». Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 39, 1960, pàg. 631-636. DOI: 10.1017/S002531540001359X.
F. G. Hardy & I. Tittley. «Codium fragile». Marine advice: non-native species. Joint Nature Conservation Committee. Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 29 juny 2007].
.svg){kind=icon}
