ca Claude-Victor Perrin

Claude-Victor Perrin
Biografia
Naixement	7 desembre 1764 ; Lamarche (França)
Mort	1r març 1841 (76 anys); París
Sepultura	Cementiri de Père-Lachaise, 17 48° 51′ 35″ N, 2° 23′ 40″ E / 48.859627°N,2.394392°E
Ministre de guerra de França
Par de França
Dades personals
Altres noms	Victor
Activitat
Ocupació	polític, militar
Activitat	1781 -
Carrera militar
Branca militar	Infanteria
Rang militar	Mariscal de l'Imperi; general
Comandant de (OBSOLET)	X Corps (Grande Armée) (en)
Conflicte	Guerres de la Revolució Francesa ; Guerres Napoleòniques
Obra
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França [ 217AP]; Servei Històric de Defensa [ GR 6 YD 19] ;
Altres
Títol	Duc (1808–)
Premis
	Gran Creu de la Legió d'Honor; Cavaller de l'Orde de Sant Miquel; mariscal de França; Cavaller de l'Orde de l'Esperit Sant; Mariscal de l'Imperi; Gran Creu del reial i militar orde de sant Lluís; Noms inscrits sota l'Arc del Triomf ;

Claude-Victor Perrin (La Marche, Xampanya, 7 de desembre de 1764 — París, 1 de març de 1841) va ser un polític i militar francès de la Revolució Francesa, les Guerres de la Revolució Francesa i les Guerres Napoleòniques, amb una participació destacada a la Guerra del Francès. Va arribar a esdevenir Mariscal de França el 1807 i ministre de la guerra el 1821. Es va retirar el 1830 i va escriure unes memòries.^[1]

En 1808 Napoleó va haver de tornar a Espanya de nou amb un nombrós exèrcit per consolidar el seu domini i ordenà Victor i a François Joseph Lefebvre que bloquegessin Blake mentre ell avançava cap a Burgos,^[2] i Vuctor va derrotar finalment a Blake l'11 de novembre a la batalla d'Espinosa de los Monteros^[3] i l'emperador, que temia el rearmament austríac,^[4] va demanar-li que destruís definitivament l'Exèrcit del Centre de Francisco Javier Venegas, que fou derrotat en la batalla d'Uclés.^[5] Al març de 1809 aturà l'avanç angloespanyol sobre Madrid d'Arthur Wellesley i Gregorio de la Cuesta a la batalla de Talavera,^[6] però s'estancà en el Setge de Cadis^[7] fins al seu nomenament el 1812 per al comandament del cos en la invasió francesa de Rússia. Aquí el seu servei més important va ser protegir l'exèrcit en retirada en travessar el riu Berezina.^[8]

Referències

↑ «Claude-Victor Perrin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Lanfrey i 1811, p.11.
↑ Lanfrey i 1811, p.32.
↑ Lanfrey, Pierre. The History of Napoleon the First: 1808-1811. vol.4. 2a ed.. Macmillan, 1811, p. 42.
↑ Oman i 1995, p.12.
↑ Pagnet, 2005, p. 98.
↑ Belausteguigoitia, Santiago. «La batalla decisiva». El Pais, 04-04-2011. [Consulta: 15 desembre 2019].
↑ Hugh, Chisholm. «Victor-Perrin, Claude». A: Encyclopædia Britannica. vol.28. 11a ed. Cambridge University Press, 1911.

Lanfrey, Pierre. The History of Napoleon the First: 1808-1811. Macmillan, 1811.
Oman, Charles. A History of the Peninsular War. vol.2. Mechanicsburg, Pennsylvania: Stackpole, 1996. ISBN 1-85367-215-7.
Pagnet, Julian. Wellington's Peninsular War: Battles and Battlefield. Julian Pagnet, 2005. ISBN 1473820669.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claude-Victor Perrin