Clara Emma Amalia Viebig (Trèveris, 17 de juliol de 1860 – Berlín, 31 de juliol de 1952) fou una escriptora alemanya.[1] La seva obra recull sovint la problemàtica de les dones rurals per tal com depenen de la natura i de la societat. En destaquen els reculls de novel·les Kinder der Eifel (‘Infants de l'Eifel', 1897) i Das Weiberdorf (‘El poble de les dones', 1900). Perseguida pels nazis, visqué exiliada al Brasil entre els anys 1937 i 1942.[2][3]
Vida
Viebig va néixer a la ciutat alemanya de Tréveris, filla d'un funcionari prussià. Als vuit anys el seu pare va haver de canviar de localitat per motius de feina, de manera que tota la família es va traslladar a Düsseldorf, on va assistir a escola. Retornava sovint a la seva ciutat, al riu Mosel·la i el seu entorn, on passejava. Quan el seu pare va morir, va ser enviada a viure amb uns parents a Posen. Als vint anys, Clara Viebig es va traslladar a Berlín amb la seva mare. Hi va anar per estudiar música i va assistir a l'escola de cant, però es va començar a encaminar cap a una carrera literària.[4][5]
Al 1894 va començar a publicar –inicialment amb el pseudònim C. Viebig, com li demanà la família, per ocultar la seva identitat de dona; va començar una brillant carrera com a escriptora i les seves obres tingueren una gran acceptació.[4][2]
Després del seu matrimoni amb l'editor jueu Fritz Theodor Cohn (un soci dins l'empresa de Fontane and Company, més tard anomenada Egon Fleischel and Company) l'any 1896, va viure gairebé sempre a Berlín i els seus suburbis (Schöneberg, Zehlendorf).[5]
Clara Viebig Gesellschaft – pàgina web de la Clara Viebig Societat amb informació sobre la vida i l'obra de Viebig, literatura erudita, exposicions i museu local