Claire Delbos
Clara Delbos (París, 2 de novembre de 1906 - Alts del Sena, 22 d'abril de 1959) és una violinista i compositora francesa.[1] BiografiaNascuda a París, era filla de Victor Delbos, professor a la Sorbonne i d'una violinista i compositora experimentada. Encara que coneguda després del seu casament sota el nom de Claire o Claire-Louise, va ser batejada com a Louise Justine Delbos.[2] Va ser alumna de la Schola Cantorum de París, a continuació va estudiar violí i composició al Conservatori de música i de declamació a París.[3][1] Es va casar amb Olivier Messiaen el juny de 1932. Durant aquest estiu els Messiaen es van traslladar a un pis al 77 del carrer des Plantes, sobre la Rive Gauche, a París. Aquest va ser el seu domicili durant els sis anys següents, així com el lloc de trobades musicals ocasionals entre amics i el lloc on van conèixer André Jolivet, per exemple. Delbos va compondre diverses obres per a orgue, entre les quals Paraphrase sur le jugement dernier i L'offrande à Marie.[4][3][1] Igual que el seu marit compongué un cert nombre d'obres dedicades a Claire Delbos –Tema i variacions per a violí i piano com a present de casament, Fantasia i Poemes per a Mi (el sobrenom afectuós donat per Messiaen a Claire Delbos) per a soprano i piano–,[5][6][4] ella també va compondre per al seu marit. Així, va escriure diverses peces d’orgue i també va musicar diversos poemes escrits per Cecil Sauvage, la mare de Messiaenː L'Âme en Bourgeon.[7] L'any 1937 va néixer el seu fill Pascal i es traslladà amb la seva família al número 13 del carrer de la Ville du Danube.[4] Cap a la fi de la Segona Guerra Mundial, Delbos es va sotmetre a una operació quirúrgica després de la qual va començar a sofrir pèrdues de memòria. Va entrar en un hospital psiquiàtric, on ja va romandre, amb una salut cada cop més fràgil, fins a la mort l'any 1959.[3] ObresCants per a veu i piano
Altres cants
Orgue
Referències
|