Civilització de Kix

Civilització de Kix

Un antic túmul a la ciutat de Kix, Mesopotàmia.
33° 42′ N, 43° 30′ E / 33.7°N,43.5°E / 33.7; 43.5
Tipus	cultura arqueològica civilització
Epònim	Kix
Període	mil·lenni IV aC
Localització	Mesopotàmia (Iraq)
Descobridor o inventor	Ignace Gelb

La civilització de Kix o tradició de Kix va ser una suposada àrea cultural antiga que hauria ocupat la part central de Mesopotàmia durant el IV mil·lenni aC. Va ser un concepte proposat per l'historiador d'origen polonès Ignace Gelb, tanmateix avui en dia ha quedat descartat per l'erudició.^[1]

Gelb va situar aquesta civilització cronològicament en el que ell va anomenar l'era semítica oriental a Mesopotàmia i el Llevant, que començava a principis del IV mil·lenni aC. Li va atribuir els jaciments d'Ebla i Mari al Llevant, Nagar al nord,^[2] i els jaciments protoacadis d'Abu Salabikh i Kix al centre de Mesopotàmia, que constituïen la regió d'Uri tal com era coneguda pels sumeris.^[3]

La població semítica oriental hauria emigrat des del que ara és el Llevant i es s'hauria estès per Mesopotàmia.^[4] La nova població podria haver contribuït al col·lapse del període d'Uruk c. 3100 aC.^[5] Aquesta primera cultura semítica oriental s'hauria caracteritzat per similituds lingüístiques, literàries i ortogràfiques que s'estendrien des d'Ebla a l'oest fins a Abu Salabikh a l'est.^[6] Els antropònims de la ciutat sumèria de Kix van mostrar una naturalesa semítica oriental i van revelar que la població de la ciutat tenia un fort component semític des dels albors de la història registrada,^[7] i ja que Gelb considerava Kix com el centre d'aquesta civilització, d'aquí el nomenclatura.^[6]

Les similituds incloïen l'ús d'un sistema d'escriptura que contenia logogrames no sumeris, l'ús del mateix sistema per nomenar els mesos de l'any, datació per anys de regnat i un sistema de mesura similar entre moltes altres similituds.^[6] No obstant això, Gelb no va assumir l'existència d'una única autoritat que governés aquelles terres, ja que cada ciutat tenia el seu propi sistema monàrquic, a més d'algunes diferències lingüístiques, ja que mentre les llengües de Mari i Ebla estaven estretament relacionades, a Kix es parlava una llengua semítica oriental independent o un dialecte Kixita,^[8] diferent de l'accadi pre-sargònic i de la llengua ebla-mari.^[6]

Es considerava que la civilització Kix s'acabava amb l'ascens de l'Imperi Accadi al segle 24 aC.^[9]

• Foster, Benjamin Read; Polinger Foster, Karen. Civilizations of Ancient Iraq (en angès). Princeton University Press, 2009, p. 297. ISBN 978-0691137223. 
• Hasselbach, Rebecca. Sargonic Akkadian: A Historical and Comparative Study of the Syllabic Texts (en anglès). Otto Harrassowitz Verlag, 2005, p. 292. ISBN 9783447051729. 
• Ristvet, Lauren. Ritual, Performance, and Politics in the Ancient Near East (en anglès). Cambridge University Press, 2014, p. 331. ISBN 781107065215. 
• Sommerfeld, Walter. «The "Kish Civilization"». A: History of the Akkadian Language. Handbook of Oriental Studies. Section 1 The Near and Middle East (en anglès). 1. BRILL, 2021. ISBN 9789004445215. 
• Van De Mieroop, Marc. «Search of Prestige: Foreign Contacts and the Rise of an Elite in Early Dynastic Babylonia». A: Leaving No Stones Unturned: Essays on the Ancient Near East and Egypt in Honor of Donald P. Hansen (en anglès). Eisenbrauns, 2002, p. 323. ISBN 9781575060552. 
• VVAA. The Cambridge Ancient History (en anglès). Cambridge University Press, 1971. ISBN 9780521077910. 
• VVAA «Bayesian phylogenetic analysis of Semitic languages identifies an Early Bronze Age origin of Semitic in the Near East». Proc Biol Sci, 276, 1668, 2009. DOI: 10.1098/rspb.2009.0408. PMC: 2839953. PMID: 19403539.
• Wyatt, Lucy. Approaching Chaos: Could an Ancient Archetype Save 21st Century Civilization? (en anglès). O Books, 2010. ISBN 9781846942556.