Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cirroestrat

Infotaula de nigulCirroestrat
AbreviaturaCs Modifica el valor a Wikidata
Subtipus deCirrus, estratus i núvols alts Modifica el valor a Wikidata
AlturaEntre 6 i 12 km
AparençaVel blanc
PrecipitacióNo

El cirroestrat (del llatí, cirrostratus) és un tipus de núvol compost, principalment, de cristalls de gel i es presenta sovint amb l'aspecte anomenat com a fenomen òptic d'halo. Solen presentar-se com una espècie de vels blanquinosos fibrosos, de vegades cobrint tot el cel i d'altres només en part. Són núvols molt alts: de 6 a 12 km d'alçada. Els cirroestrats es comparen amb altres núvols de tipus estratus que es formen a altituds més baixes: els altostratus, els nimbostratus, i els estratus més baixos. Els cirroestrats anuncien pluges que solen aparèixer al voltant de 12 hores després de la seva presència.

Tipus de núvols alts que formen un vel blanquinós, força transparent i homogeni i que no difumina els contorns dels discos solar ni lunar. S'associen als halos de l'entorn de la lluna o el sol. Sovint aquests núvols són tan transparents que sabem de la seva presència només per l'halo. Cal remarcar que el vel és gairebé sempre homogeni, però, de vegades, pot haver-hi clarianes en el seu si. Les vores, en canvi, apareixen sovint esquinçades. En créixer el seu gruix, van canviant de color, que passa del blanc lletós al gris perla. Estan constituïts per cristalls de glaç com la resta de núvols alts. Quan el sol és prou alt, encara que tinguin un gruix considerable, no formen ombra pròpia.[1]

Aquests núvols formen sempre un vel que ocupa una important extensió del cel. Si no s'observen quan arriben a un indret, és molt difícil que ocupin tan sols una o dues octes de cel. Davant seu, és habitual trobar cirrus isolats o alguns cúmuls o altocúmuls petits i escampats irregularment. Si la formació es va espessint i la base disminueix d'altura, pot ser indici de l'arribada d'un front càlid, i, per tant, de precipitacions. Aquests núvols no produeixen precipitacions.[1]

Galeria

Referències

  1. 1,0 1,1 «Cirrostrats». Meteocat. Gencat. Arxivat de l'original el 7 de febrer 2015. [Consulta: 7 febrer 2015].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9