Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Circumfix

El circumfix és un tipus d'afix discontinu,[1] és a dir, un afix consistent en la inserció de dues parts separades en una paraula. Alguns autors consideren que certs neologismes de l'espanyol formats pel procediment morfològic de la parasíntesis són casos de circumfixos. Els circumfixos són habituals en la llengua Malai[2] i Georgià.[3]

Llengües amb circumfixos

Els circumfixos són molt escassos en les llengües del món, encara que no es restringeixen a una àrea geogràfica determinada. Així trobem circumfixos per marcar el gènere en amazic:

amazigh '(home) amazic' > tamazight'(dona) amazig'
rumi '(home) europeu' > tirumit'(dona) europea'

O en la marcació de l'agent en el mapudundun de Xile:

lelieneo 'em va mirar' / lelieyeo 'ho va mirar'

Parasíntesis

En espanyol la creació d'algunes paraules mitjançant parasíntesis es realitza mitjançant l'addició simultània d'un prefix i un sufix:

  • a- + LEXEMA + -ar, -er, -ir: Anaranjar, aburgesado.
  • des- + LEXEMA + -ar, -er, -ir: Descascarillarse.
  • en- + LEXEMA + -ar, -er, -ir: Ensuciarse.

Alguns autors han considerat que aquests "afixos dobles" són una forma de circumfixos, encara que existeixen raons per considerar-los més aviat com a afixos dobles que com circumfixos genuïns. La raó és que cadascuna de les parts pot considerar-se que té un significat gramatical distintiu, a diferència dels circumfixos genuïns, els quals no són segmentables en parts més petites amb algun tipus de significat.

Referències

  1. «circumfix». TERMCAT, Centre de Terminologia 2023. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 abril 2023].
  2. Tadmor, Uri. Encyclopedia of Linguistics. Fitzroy Dearborn, 2005, p. 644–647. «Malay-Indonesian and Malayic languages» 
  3. Colarusso, John. Encyclopedia of Linguistics. Fitzroy Dearborn, 2005, p. 380–383. «Georgian and Caucasian languages» 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9