Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ciències del Dret

Les Ciències del Dret, són totes aquelles disciplines que tracten d'explicar les característiques del Dret, entès com un fenomen que existeix més enllà de la seva dimensió positiva, aquesta última objecte propi de la dogmàtica jurídica.

És convenient en aquest sentit no confondre dos termes, Ciències del Dret i Ciència del Dret, que no són, com es podria pensar a primera vista, el plural i el singular d'una mateixa idea, sinó que fan referència a qüestions força diferents. Amb l'expressió Ciència del Dret (singular) s'ha identificat, des d'un bon començament, a la dogmàtica jurídica, amb exclusió d'altres perspectives. Al seu torn, l'expressió Ciències del Dret (plural) fa referència a l'existència de disciplines científiques que tenen com a objecte d'estudi del Dret i que no formen part de la Dogmàtica (estudi del dret positiu).

Si per a la dogmàtica, la idea de Dret es configura al voltant del positum que constitueix una ordenació vigent, i orienta la seva acció a la discussió de les possibilitats que l'estructura de l'esmentada ordenació permet per tal de realitzar un examen científic d'aquest ordenament jurídic, les ciències fonamentals pretenen, o bé explicar la història de l'esmentada ordenació (Dret romà, Història del Dret), o bé, la seva funció en la societat en la qual s'insereix (Sociologia del Dret), o bé, fer-se càrrec dels seus problemes en un nivell supradogmàtic (Filosofia del Dret, Teoria del Dret).

Referències

  • Departament de Ciències del Dret, a Wikiversity (castellà).
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9