Chris Lewis (Auckland, 9 de març del 1957) és un extennista de Nova Zelanda.
Al seu palmarès hi ha tres títols individuals i vuit de dobles en el circuit ATP. Tanmateix, la seva fita més important fou la disputa de la final de Wimbledon l'any 1983 tot i no ser cap de sèrie. Va assolir el 19è lloc del rànquing individual i el 46è en dobles. Tot just fou el tercer (i darrer fins a 2020) tennista neozelandès en tota la història del tennis en disputar una final de Grand Slam individual. Va destacar en categoria júnior, on fou número 1 del rànquing l'any 1975 després de guanyar el torneig de Wimbledon i disputar la final del US Open en aquesta categoria.
Biografia
Després de la seva retirada va entrar en el món de la política i fou candidat a les eleccions generals de Nova Zelanda l'any 1999 pel partit Libertarianz, però no va aconseguir representació parlamentària. Posteriorment es va establir a Irvine (Califòrnia), i va cofundar l'acadèmia de tennis Brymer Lewis Tennis Academy.
Els seus germans petits David i Mark també van ser tennistes professionals. La seva filla, Geneva Lewis és una destacada violinista.[1]
Torneigs de Grand Slam
Individual: 1 (0−1)
Palmarès
Individual: 10 (3−7)
Títols per superfície
|
Dura (1−2)
|
Gespa (0−4)
|
Terra batuda (2−1)
|
Resultat
|
Núm.
|
Data
|
Torneig
|
Superfície
|
Oponent
|
Marcador
|
Finalista
|
1.
|
5 de desembre de 1977
|
Adelaida, Austràlia
|
Gespa
|
Tim Wilkison
|
6−3, 4−6, 6−3, 2−6, 4−6
|
Guanyador
|
1.
|
24 de juliol de 1981
|
Kitzbühel, Àustria
|
Terra batuda
|
Vladimir Zednik
|
6−1, 6−4, 6−0
|
Finalista
|
2.
|
23 de març de 1981
|
Stuttgart, Alemanya Occidental
|
Dura (i)
|
Ivan Lendl
|
3−6, 0−6, 7−6, 3−6
|
Guanyador
|
2.
|
18 de maig de 1981
|
Múnic, Alemanya Occidental
|
Terra batuda
|
Christophe Roger-Vasselin
|
4−6, 6−2, 2−6, 6−1, 6−1
|
Finalista
|
3.
|
17 d'agost de 1981
|
Cincinnati, Estats Units
|
Dura
|
John McEnroe
|
3−6, 4−6
|
Finalista
|
4.
|
5 d'octubre de 1981
|
Brisbane, Austràlia
|
Gespa
|
Mark Edmondson
|
6−7, 6−3, 4−6
|
Finalista
|
5.
|
14 de desembre de 1981
|
Sydney, Austràlia
|
Gespa
|
Tim Wilkison
|
4−6, 6−7, 3−6
|
Finalista
|
6.
|
26 d'abril de 1982
|
Hilton Head, Estats Units
|
Terra batuda
|
Van Winitsky
|
4−6, 4−6
|
Finalista
|
7.
|
20 de juny de 1983
|
Wimbledon, Regne Unit
|
Gespa
|
John McEnroe
|
2−6, 2−6, 2−6
|
Guanyador
|
3.
|
7 de gener de 1985
|
Auckland, Nova Zelanda
|
Dura
|
Wally Masur
|
7−5, 6−0, 2−6, 6−4
|
Dobles: 16 (8−8)
Títols per superfície
|
Dura (2−0)
|
Gespa (2−0)
|
Terra batuda (4−7)
|
Moqueta (0−1)
|
Resultat
|
Núm.
|
Data
|
Torneig
|
Superfície
|
Parella
|
Oponents
|
Marcador
|
Guanyador
|
1.
|
10 de gener de 1977
|
Auckland, Nova Zelanda
|
Gespa
|
Russell Simpson
|
Peter Langsford Jonathan Smith
|
7−6, 6−4
|
Finalista
|
1.
|
28 de març de 1977
|
Niça, França
|
Terra batuda
|
Chris Kachel
|
Ion Țiriac Guillermo Vilas
|
4−6, 1−6
|
Guanyador
|
2.
|
18 d'abril de 1977
|
Florència, Itàlia
|
Terra batuda
|
Russell Simpson
|
Iván Molina Jairo Velasco
|
2−6, 7−6, 6−2
|
Guanyador
|
3.
|
24 de juliol de 1978
|
Kitzbühel, Àustria
|
Terra batuda
|
Mike Fishbach
|
Pavel Hutka Pavel Složil
|
6−7, 6−4, 6−3
|
Finalista
|
2.
|
7 d'agost de 1978
|
Indianapolis, Estats Units
|
Terra batuda
|
Jeff Borowiak
|
Gene Mayer Hank Pfister
|
3−6, 1−6
|
Guanyador
|
4.
|
27 de novembre de 1978
|
Buenos Aires, Argentina
|
Terra batuda
|
Van Winitsky
|
José Luis Clerc Belus Prajoux
|
6−4, 3−6, 6−0
|
Finalista
|
3.
|
28 d'abril de 1980
|
São Paulo, Brasil
|
Moqueta (i)
|
David Carter
|
Anand Amritraj Fritz Buehning
|
6−7, 2−6
|
Finalista
|
4.
|
19 de maig de 1980
|
Múnic, Alemanya Occidental
|
Terra batuda
|
David Carter
|
Heinz Günthardt Bob Hewitt
|
6−7, 1−6
|
Finalista
|
5.
|
14 de juliol de 1980
|
Stuttgart, Alemanya Occidental
|
Terra batuda
|
John Yuill
|
Colin Dowdeswell Frew McMillan
|
3−6, 4−6
|
Finalista
|
6.
|
21 de juliol de 1980
|
Kitzbühel
|
Terra batuda
|
Carlos Kirmayr
|
Klaus Eberhard Ulrich Marten
|
4−6, 6−3, 4−6
|
Guanyador
|
5.
|
5 de gener de 1981
|
Brisbane, Austràlia
|
Gespa
|
Rod Frawley
|
Mark Edmondson Mike Estep
|
7−5, 4−6, 7−6(4)
|
Finalista
|
7.
|
6 d'abril de 1981
|
Niça (2)
|
Terra batuda
|
Pavel Složil
|
Yannick Noah Pascal Portes
|
6−4, 3−6, 4−6
|
Guanyador
|
6.
|
10 de gener de 1983
|
Auckland (2)
|
Dura
|
Russell Simpson
|
David Graham Laurie Warder
|
7−6, 6−3
|
Guanyador
|
7.
|
16 de maig de 1983
|
Múnic
|
Terra batuda
|
Pavel Složil
|
Anders Järryd Tomáš Šmíd
|
6−4, 6−2
|
Finalista
|
8.
|
23 d'abril de 1984
|
Ais de Provença, França
|
Terra batuda
|
Wally Masur
|
Pat Cash Paul McNamees
|
6−4, 3−6, 4−6
|
Guanyador
|
8.
|
7 de gener de 1985
|
Auckland (3)
|
Dura
|
John Fitzgerald
|
Broderick Dyke Wally Masur
|
7−6, 6−2
|
Trajectòria
Individual
Dobles
Guardons
Referències
Enllaços externs
|