Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Chakma (cercle)

Plantilla:Infotaula geografia políticaChakma
Tipusdistricte Modifica el valor a Wikidata
Localització

Chakma fou un cercle administratiu dels Chittagong Hill Tracts, més tard convertit en districte de Rangamati pel nom de la seva capital, Rangamati. El seu nom el va agafar del poble chakma, un dels principals que l'habita. Estava administrat pel Chakma Raja o sobirà tradicional dels chakmes amb autoritat sobre 94 pobles, un dels quals era Rangamati, que era la seva capital i la de tot el districte.

Al segle xv els chakma van emigrar (segons la tradició des de Arakan) a les terres que ara ocupen dirigits per Marek Yaja. El 1666 aquestes terres van caure en poder dels virreis mogols de Bengala (regió). El 1711 el Chakma Raja va adoptar el títol de kan (que va continuar fins a 1832) i entre ells cal esmentar a Jallal Khan (que va signar un tractat amb Bengala el 1715 que reconeixia el territori als chakma), Chandan Khan, Sher Daulat Khan, Jan Bux Khan i Dharam Bux Khan. El 1776 el segon d'aquests, Sher Daulat Khan, va ser proclamat Chakma raja i va lluitar sense èxit contra els britànics fins al 1780. Noves lluites es van produir el 1783 i 1785. El 1787, Raja Janbux Khan, fill de Sher Daulat Khan, va signar un tractat de pau amb els britànics als quals hauria de pagar un tribut simbòlic i fou reconegut com a sobirà del poble chakma. El 1857 Rani Kallendi va donar suport als britànics contra els rebels sipais. El 20 de juny de 1860 l'àrea tribal del districte de Chittagong fou separada d'aquest districte per formar els Chittagong Hill Tracts (Parbatya Chittagong), amb tres cercles autònoms per les tres principals ètnies. El raja chakma del 1901 era Bhuban Mohan Rai. El 1958 era rei Tridiv Roy.

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9