Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ceràmica de figures vermelles

Exemple de ceràmica grega de l'estil dit "de figures vermelles". Es caracteritzen pel color vermellós dels dibuixos sobre fons negre

La ceràmica de figures vermelles és un estil figuratiu de la ceràmica grega que va néixer a Atenes cap al 530 aC, substituint l'estil anterior, la ceràmica de figures negres, i que es va utilitzar fins al segle iii aC.[1] Aquest estil va tenir el seu apogeu al segle v aC i va començar a entrar en decadència al segle iv aC.[2]

El nom fa referència al color de les representacions figuratives en aquest estil, que es deixaven del color natural de la terrissa sobre un fons negre pintat, en contraposició a la ceràmica dita de figures negres, en la qual les figures eren pintades en negre sobre el color natural de la terrissa. A les figures vermelles, per tal que no siguin simples siluetes, es tracen finament els detalls, que es fan també en el mateix color negre del fons.

Les composicions són de temes molt diversos, que poden incloure escenes de la vida quotidiana més mundana, d'orgies, heroiques i altres. S'usava en peces tornejades, com per exemple cílix, craters i càntirs. Els autors solien signar les seves obres, així sabem que alguns dels noms dels més preuats del segle v aC eren Eufroni, Epíctet, Sòsies i Brigos.[2]

Vegeu també

  • Estil sever, un terme que ha estat referit a aquest estil de ceràmica, però que ara es relaciona amb l'escultura de la mateixa època.

Referències

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.226. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  2. 2,0 2,1 Lèxic d'art, de Rosina Lajo, pàg. 78. Edicions AKAL, 1993. ISBN 9788446002277 (català)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9