Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Centrifugació

La centrifugació és un mètode pel qual es poden separar sòlids de líquids de diferent densitat mitjançant una centrifugadora, la qual imprimeix a la barreja un moviment rotatori amb una força de major intensitat que la gravetat, provocant la sedimentació del sòlid o de les partícules de major densitat. Aquest és un dels principis en els quals es basa la densitat: Totes les partícules, per posseir massa, es veuen afectades per qualsevol força (origen d'una acceleració). La centrifugació imposa, gràcies a l'acceleració centrífuga, un efecte semblant al gravitacional: Les partícules experimenten una acceleració que les obliga a sedimentar.[1]

La centrifugació pot dividir-se en primera instància en dos grans grups: La Preparativa i l'Analítica. En la primera, s'obtenen grans quantitats del material que es desitja estudiar, mentre que en la segona es procedeix a l'anàlisi de les macromolècules en una ultracentrifugació. Existeixen diversos mètodes de centrifugació i una extensa varietat de tècniques derivades d'aquesta.

  • Centrifugació Diferencial: Es basa en una diferència en la densitat de les molècules. Aquesta diferència ha de ser gran per a poder ser observada al centrifugar; Les partícules que posseeixin densitats similars sedimenten juntes. Aquest mètode és inespecífic, pel que s'utilitza com centrifugació preparativa per a separar partícules d'altres components en la barreja (per exemple, per a separar mitocondris de nuclis i membrana) però no és útil per a separar molècules.
  • Centrifugació Isopícnica: També coneguda com a centrifugació zonal. Les partícules se separen a l'usar medis de diferent densitat. Les partícules amb major densitat que el medi sedimenten en el fons (Botó o precipitat, pellet en anglès). Aquells components de la barreja amb menor densitat al medi quedaran en el sobrenadant (supernatant) mentre que les partícules amb densitat similar a la del medi de centrifugació, quedaran en una zona intermèdia entre el precipitat i el sobrenandant. El medi pot no presentar gradients de concentració (centrifugació zonal sense gradient) o tenir diferències de concentració (centrifugació zonal amb gradient)
  • Ultracentrifugació: Permet estudiar les característiques de sedimentació d'estructures subcel·lulars (lisosomes, ribosomes i microsomes) i biomolècules. Utilitza rotors especials (fixos o de gronxador) i sistemes de monitoratge. Existeixen diferents maneres de monitorar la sedimentació de les partícules en la ultracentrifugació, el més comú d'ells mitjançant llum UV o interferones.

Vegeu també


Referències

  1. «centrifugació | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 agost 2019].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9