Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Catedral patriarcal de Sant Jordi

Plantilla:Infotaula indretCatedral patriarcal de Sant Jordi
(el) Πατριαρχικὸς Ναὸς τοῦ Ἅγίου Γεωργίου στὸ Φανάρι Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscatedral ortodoxa Modifica el valor a Wikidata
EpònimSant Jordi Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaIstanbul (Turquia) i Fatih (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 01′ 45″ N, 28° 57′ 07″ E / 41.029092°N,28.951822°E / 41.029092; 28.951822
Característiques
Materialmaó Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciósegle XV Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1941 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpatriarchate.org Modifica el valor a Wikidata

La Catedral patriarcal de Sant Jordi (en grec: Καθεδρικός ναός του Αγίου Γεωργίου Kathedrikós Naos tou Georgiou Agíou) es troba en el barri de Fener a Istanbul, a Turquia, i és la seu del Patriarcat ecumènic de Constantinoble.[1][2]

Història

L'església, abans part d'un monestir ortodox, l'any 1600[3] va ser elevada a seu del patriarca de Constantinoble Mateu II (1596-1603), que va ordenar el trasllat de la seu del Patriarcat ecumènic a l'església de Sant Jordi, en el barri de Fener, centre de la vida grega-ortodoxa d'Istanbul.[4] La seu del Patriarcat ecumènic de Constantinoble va ser traslladada des de l'església de San Demetri Xyloportas.

Darrere de l'edifici de l'església hi ha els edificis administratius i la biblioteca del Patriarcat ecumènic. L'edifici va ser modificat més vegades en el curs dels anys i pocs elements pertanyen encara a l'estructura original. El patriarca Timoteu II (1612-1620) va renovar l'edifici, ampliant la seu el 1614.[2] Els primers anys del segle xviii la seu va ser danyada per un incendi. El 1720 el patriarca Jeremies III (1716-1726, 1732-1733) reprèn la restauració de la seu, continuada després pel patriarca Paisi II. El 1738 un altre incendi va fer malbé l'edifici. La darrera reconstrucció principal va ser abordada pel patriarca Joaquim III de Constantinoble (1878-1912).[2]

L'església va quedar novament danyada per un incendi el 1941 però per motius polítics, i no va ser restaurada fins al 1991. Els seus objectes més preciosos van ser salvats de les flames. El 3 desembre del 1997 un atemptat amb dinamita va ferir greument un diaca i va danyar l'edifici.[5]

Després de la caiguda de l'imperi otomà i l'ascens de la república turca, la major part de la població grega-ortodoxa d'Istanbul va ser obligada a emigrar, i avui la seu de Sant Jordi té un paper simbòlic com a centre del Patriarcat ecumènic i com a lloc de peregrinació pels cristians ortodoxos.

Descripció

L'exterior de l'església, amb façana d'influència neoclàssica, és bastant modest, però l'interior és ricament decorat amb icones i mosaics de la típica tradició romana d'Orient.

En l'església són custodiades precioses relíquies, entre els quals destaca, de forma particular, un fragment d'una de les columnes de la flagel·lació de Crist) (una altra molt més ben conservada és a Roma a la Basílica de Santa Pràxedes); una altra relíquia és de sant Andreu apòstol, considerat tradicionalment el primer bisbe de la ciutat, Gregori de Nazianz, Joan Crisòstom i Eufèmia de Calcedònia. Entre altres objectes preciosos destaca el tron patriarcal del segle v.

Galeria

Referències

  1. FitzGerald, Thomas E., 1947-. The Orthodox Church. Student ed. Westport, Conn.: Praeger Publishers, 1998, p. 117. ISBN 0-275-96438-8. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Ecumenical Patriarchate». [Consulta: 2 abril 2020].
  3. Diverses dates es donen per diferents fonts. El lloc web del Patriarcat Ecumènic dona el 1600.
  4. Holt, Andrew (Andrew P.); Muldoon, James. Competing voices from the Crusades. Oxford ; Westport, Conn. : Greenwood World Pub., 2008. 
  5. «Ecumenical Patriarchate, informació històrica de la catedral». [Consulta: 2 abril 2020].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9